http://www.recercat.cat:80/handle/2072/172888 Fri, 24 May 2013 18:56:14 GMT 2013-05-24T18:56:14Z http://www.recercat.cat:80/bitstream/id/35114/ http://www.recercat.cat:80/handle/2072/172888 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/210777 Are Farm-Reared Quails for Game Restocking Really Common Quail (Coturnix coturnix)? A Genetic Approach Sánchez Donoso, I.; Vilà, C.; Puigcerver Oliván, Manuel; Butkauskas, D.; Caballero de la Calle, J.R.; Morales-Rodríguez, P.A.; Rodríguez Teijeiro, José Domingo The common quail (Coturnix coturnix) is a popular game species for which restocking with farm-reared individuals is a common practice. In some areas, the number of released quails greatly surpasses the number of wild breeding common quail. However, common quail are difficult to raise in captivity and this casts suspicion about a possible hybrid origin of the farmed individuals from crosses with domestic Japanese quail (C. japonica). In this study we used a panel of autosomal microsatellite markers to characterize the genetic origin of quails reared for hunting purposes in game farms in Spain and of quails from an experimental game farm which was founded with hybrids that have been systematically backcrossed with wild common quails. The genotypes of these quail were compared to those of wild common quail and domestic strains of Japanese quail. Our results show that more than 85% of the game farm birds were not common quail but had domestic Japanese quail ancestry. In the experimental farm a larger proportion of individuals could not be clearly separated from pure common quails. We conclude that the majority of quail sold for restocking purposes were not common quail. Genetic monitoring of individuals raised for restocking is indispensable as the massive release of farm-reared hybrids could represent a severe threat for the long term survival of the native species. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/210777 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/209897 La Educación Humanista Frente a la Adversidad Mallart Solaz, Albert; Mallart i Navarra, Joan La adversidad está presente y a algunos golpea con mayor intensidad. Incluso aquellos que pueden decir que –hasta el momento– han tenido una infancia feliz, una vida feliz, no tienen la seguridad de que no les llegará en algún momento algún fracaso, alguna desgracia. Entonces será de suma importancia haber recibido una educación positiva y fuerte que les haya hecho capaces de superar la situación sin sufrir mayores daños de los que deben ser naturales. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/209897 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/209896 La Superación de la Adversidad en el Aprendizaje Matemático Mallart Solaz, Alberto Superar la adversidad en el ámbito de la formación matemática tiene una traducción inmediata: la resolución de problemas. Un problema es un obstáculo a superar sin conocer una estrategia de antemano. Su resolución requiere de la creatividad una combinación adecuada de propiedades, relaciones y datos. A pesar de que la argumentación se rija por la lógica, ésta no sirve para llegar a la solución, no es suficiente. Para mejorar esta capacidad de superar adversidades, sería necesario programar una serie de actividades pero siempre respetando los diferentes ritmos de aprendizaje, en función del conocimiento, actitud e implicación. Si se consigue motivar al alumnado, se conseguirá una mayor implicación por parte de éste. Consecuentemente, aumentará el aprendizaje en estrategias de resolución. Estas estrategias solucionarán problemas particulares, pero aportarán un importante bagaje de cara a nuevos problemas. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/209896 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/209714 Matemàtiques i grups interactius: ensenyament i aprenentatge des del punt de vista de les interaccions Diez-Palomar, J.; Rué Rosell, Lourdes; García Wehrle, Paloma; Brown, M. Les recerques prèvies mostren que la interacció és una variable explicativa de l"aprenentatge. En aquest article s"analitza si les interaccions en una escola urbana de primària tenen com a conseqüència la millora dels resultats dels i les alumnes. S"analitza l"impacte que venen les interaccions en els aprenentatges dels i les estudiants. La discussió se centra en l"aprenentatge de matemàtiques. El marc metodològic que es pren és la metodologia comunicativa crítica. Es conclou que es confirma aquesta relació entre interacció i aprenentatge; que un dels elements clau en aquestes interaccions és la presència de persones adultes (o companys/es més capaços); que l"aprenentatge, com a fet social, cal entendre"l en el context on es produeix; que un context positiu porta a una millora dels resultats acadèmics, i que la diversitat és un aspecte enriquidor per als aprenentatges. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/209714 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/207796 Concepcions i raonaments en l'ús de sistemes de referència galileans Castells Llavanera, Marina Durant la darrera dècada s'han multiplicat les investigacions sobre les idees que tenen els nens i els estudiants en general de diversos aspectes que s'estudien a les classes de Ciències i de !'impacte que les classes de Ciències fan 'Sobre aquestes idees ( Driver i Erickson, 1983, Gilbert i Watts, 1983, Osborne i Freyberg, 1985, etc. )... http://www.recercat.cat:80/handle/2072/207796 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/205418 EDUMAT: Fòrum sobre Educació Matemàtica. Una eina electrònica al servei de la comunitat de professionals de l'Educació Matemàtica. Enfedaque, Jesús EDUMAT va sorgir d'una iniciativa personal, en el marc del Departament de Didàctica de les Ciències Experimentals i de les Matemàtiques de la Universitat de Barcelona, el mes de novembre de 1998. No es tracta d'una iniciativa pionera. Dues llistes modèliques van precedir EDUMAT: l'una a la Universitat de Barcelona, que funciona des del 1995, el Fòrum sobre la Docència Universitària, coordinat per la professora Begoña Gros, que va ser presentat a Temps d'Educació, nº 16. 1, en l'àmbit de l'educació matemàtica, també des del 1995, funciona un altre fòrum internacional de debat coordinat per Peter Gates, de la Universitat de Nottingham, a Anglaterra. I les llistes de distribució a Internet es compten per milers. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/205418 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/203645 Paleozoic stratigraphy of the Central and Northern part of the Catalonian Coastal Ranges (NE Spain) Julivert, M. (Manuel), 1930-; Durán Gilabert, Hortensia The Paleozoic stratigraphic succession in the Catalonian Coastal Ranges spans the interval from Cambrian(?) to Carboniferous, with only one break, separating the pre-Carboniferous part of the sequence from the Carboniferous. The oldest rocks exposed form a sequence of schists, fine grained sandstones, gneisses (laminar pre-Hercynian intrusions), marbles, orto- and para-amphibolites and calcsilicate rocks. comparison with other localities iuggests an Early Cambrian age (or perhaps in part older). Upwards the sequence becomes more monotonous andconsists only of schists (or slates where themetamorphic grade is lower) and thin fine-grained sandstone layers (Cambrian-Ordovician). Still higher in the sequence, an altemation of greywackes and slates is found, with interlayered mud-supported conglomerates at its lower part and acid volcanic rocks which occur throughout the whole sequence. This part of the sequence has provided the oldest faunas known in the Catalonian Coastal Ranges, which indicate the Caradoc. Finally, in its uppermost part, the Ordovician sequence contains some thin limestone layers that contain Ashgill faunas. The Silurian, from Llandovery to Lower Ludlow, consists of black graptolitic shales with dolerite sills, whilst the upper Ludlow, Pridolian and Devonian consist of nodular limestones and marls withpelagic and hemipelagic faunas. The youngest Devonian faunas found correspond in general to the Emsian. The existence of a gap at this point of the sequence suggests the possibility that part of the Devonian could have been eroded. The Carboniferous is characterized by a thick culm sequence (Visean to Westphalian?), resting on thin chert and limestone layers (Tournaisian and Visean). A comparison with neighbouring areas shows a similarity regarding succession and facies with other Paleozoic massifs around the Western Mediterranean. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/203645 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/203646 The Hercynian structure of the Catalonian Coastal Ranges (NE Spain) Julivert, M. (Manuel), 1930-; Durán Gilabert, Hortensia In the Catalonian Coastal Ranges, Paleozoic sedimentary and meta-sedimentary rocks crop out in severa1 areas, intruded by late tectonic Hercynian granitoids and separated by Mesozoic and Tertiary cover sediments. Large structures are often difficult to recognize, although a general east-west trend can be observed on the geological map. Deformation was accompanied by the development of cleavages and regional metamorphism. Green-schist facies rocks are prominent throughout the Ranges, while amphibolite facies are restricted to small areas. In low-grade areas, the main deformation phase generated south-facing folds with an axial plane cleavage (slaty cleavage in metapelitic rocks). The intersection lineation (Ss/Sl) and the axes of minor folds trend cast-west, as do all mapable structures. Late deformations generated coarse crenulations, small chevrons and kink-bands, all intersecting the slaty cleavage at high angles. In medium- to high-grade areas no major folds have been observed. In these areas, the main foliation is a schistosity and is often folded, giving centimetric to decimetric, nearly isoclinal intrafolial folds. In schists, these folds aremuchmore common than inother lithologies, and can be associated with a crenulation cleavage. All these planar structures in high-grade rocks are roughly parallel. The late Hercynian deformational events, which gave rise to the crenulations and small chevrons, also produced large (often kilometric) open folds which fold the slaty cleavage and schistosity. As aconsequence, alternating belts with opposite dip (north and south) of the main foliation were formed. With respect to the Hercynian orogenic belt, the Paleozoic outcrops of the Catalonian Coastal Ranges are located within the northern branch of the Ibero-Armorican arc, and have a relatively frontal position within the belt. The Carboniferous of the Priorat-Prades area, together with other outcrops in the Castellón Province, the Montalbán massif (Iberian Chain) and the Cantabrian zone (specially the Pisuerga-Carrión Province) probably form part of a wide area of foreland Carboniferous deposition placed at the core of the arc. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/203646 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/203647 Hercynian Metamorphism in the Catalonian Coastal Ranges Sebastián Castellanos, Alfredo; Reche Estrada, Joan; Durán Gilabert, Hortensia Paleozoic rocks in the Catalonian Coastal Ranges are in their largestpart affectedby alow-tovery-low grade Hercynian metamorphism. Amphibolite facies conditions are only found in restricted areas such as the southwestern part of the Guilleries massif where upper amphibolite facies conditions are reached. Metamorphic grade increases from top to bottom of the Paleozoic stratigraphic sequence and the metamorphic peak is diachronous, being progressively older in the lower grade metamorphic zones. The isograd pattern, mineral assemblages, mineral chemistry and preserved reaction textures are consistent with a low pressure metamorphism possibly evolving from a previous Barrovian type event. The metamorphic climax in the high grade zone was reached after the seconddeformational phase. Calculatedpeak P-Tconditions are 620-640 OC and around 3.5 Kb . A latter episode of decompression from the maximum conditions to 1-2 Kb, with an associated temperature decrease to 530-550 OC, is recognized. The intrusion of late Hercynian granitoids produced contact metamorphic aureoles where the pyroxene-hornfels facies is locally reached. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/203647 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/203644 El Paleozoico de les Guilleries Durán Gilabert, Hortensia El macizo de Les Guilleries está formado por materiales metasedimentarios e ígneos de edad paleozoica. Los niveles mas bajos que afloran han sido atribuidos al Cambro-Ordovícico y consisten en dos tramos esencialmente pelíticos bien diferenciados separados por un nivel de ortogneises de varios centenares de metros de espesor. Por encima, se situa una serie vulcano-detrítica, con abundantes niveles de rocas volcánicas ácidas, y que ha proporcionado braquiópodos de edad Caradoc. El Silúrico y el Devónico, muy fragmentarios han sido también datados mediante fósiles. Toda la sucesión fue deformada y metamorfizada durante la orogenia herciniana. La deformación es polifásica y ha dado lugar al desarrollo de foliacions generalizadas en el brea. En las zonas mis profundas, la foliación regional es una crenulación que pliega una foliación anterior. En las zonas mas superficiales solo se observa una foliación de tipo ccslaty cleavagen. El metamorfismo hercinico afecta en mayor o menor grado a toda la serie. En las zonas mis profundas alcanza la facies anfibolitica de alto grado, con el desarrollo en las metapelitas de cordierita y feldespato potásico, mientras que en las zonas más superficiales s610 se alcanza la formación de clorita. En la región se han producido una serie de intrusiones ligadas a la orogenia herciniana. Las mis antiguas son unos filones de diorita y cuarzodiorita que se encuentran intensamente deformados. Posteriormente se produjo la intrusión de leucogranitos de dos micas, que son muy abundantes en las zonas más metamórficas y que en ocasiones se encuentran también algo deformados. Finalmente, se elnplazaron 10s granitoides tardios, que han originado extensas aureolas de metamorfismo de contacto. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/203644 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/203643 Siluro-Devonian graptolite stratigraphy of the Catalonian Coastal Ranges Julivert, M. (Manuel), 1930-; Durán Gilabert, Hortensia; Rickards, R. B.; Chapman, A. J. Two facies characterize the Silurian and lower Devonian of the Catalonian Coastal Ranges, namely euxinic and pelagic carbonate facies. The first, is represented by black shales in which the atavus, acinaces, cyphus, triangulatus, convolutus, ?sedgwickii, ellesae and tumescens zones have been recognized. The graptolite succesion is far from complete on present evidence, but this is probably due to unfavorable environmental (taphonomic) conditions. This facies is similar to that prevailing throughout the Iberian massif and most of western Europe. The pelagic carbonate facies is peculiar to the Pridoli and lower Devonian and corresponds to the facies type prevailing in the Western Mediterranean Area. It is characterized by the nodular texture of limestones and marls, with all gradations between nodular limestones, marls and slates. Massive nodular limestone, occur in the lower part of the sequence (La Creu Formation) while the alternation of limestones, marls and slates charaterizes the upper part (Olorda Formation). Orthoconic cephalopds, crinoids, conodonts and tentaculites are the most common fossils present; graptolites occur in some shale horizons in the lower part of the Olorda Formation. These graptolites give strong indications of the uniformis and hercynicus zones (Lochkovian). The uppermost part of the sequence has not provided any graptolite fauna, but according their dacrioconarid fauna it corresponds probably to the Pragian. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/203643 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/203642 Los arenales costeros del cabo de Palos y de la isla Grossa (Murcia) Sainz-Amor Alonso, Emma Mineralógicamente se distinguen tres grupos de arenales: costa de Poniente, costa de Levante e isla Grossa. Las playas de la costa de Poniente se caracterizan por la presencia constante de dolomita, hornblenda y por los minerales opacos. Costa de Levante es ms rica en especies mineralógicas que la costa de Poniente, dominando la dolomita, los piroxenos y la turmalina; y en la isla Grossa predominan los piroxenos, especialmente la enstatita. La proporción de carbonatos es muy elevada en todas las muestras, 20-50 %. Domina en las playas de la costa de Poniente la arena de grano grueso, y en las playas de Levante e isla de Poarena fina. Los cantos son abundantes en las playas de Poniente y estn presentes en las de Levante. Cabo de Palos parece actuar de barrera, separando dos provincias petrogenticas. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/203642 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/202707 A new species of Austrofilius (Crustacea, Isopoda, Janiridae) from the Western Mediterranean Castelló Escandell, Josep A new species of janiridean isopod, Austrofilius mediterraneus sp. nov., from the Columbretes Islands (Castellón de la Plana), Mediterranean coast of the Iberian Peninsula, is described, given it is the first record of the genus in the Northern Hemisphere. It is mainly distinguished from the other two species of the genus by the male pleopod 1, which is wider at the apex and with hooked lateral lobes, curved and nearly surpassing medial lobes. Furthermore, the female operculum shows only four distolateral setae. The rostrum of Austrofilius mediterraneus sp. nov. is extended into single frontolateral tips but is shorter than in A. furcatus Hodgson, 1910. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/202707 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/202705 Taxonomic study of the isopod crustaceans from the Spanish expedition 'Antartida 1986-11' in the Scotia Sea, South Atlantic Castelló Escandell, Josep This paper summarizes the results of a taxonomic study of the isopods collected during the 'Antártida 1986-11' expedition. A total of 123 specimens were studied, of which 99 were in the adult or juvenile phases and 24 were in the postmanca phase. The specimens were attributed to 11 species, 9 genera, 5 families and 4 suborders. The most abundant species were Glyptonotus antarcticus and Ceratoserolis trilobitoides. Several records are reported for the first time from the archipelagos of the Scotia Arc. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/202705 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/202706 Isopod fauna, excluding Epicaridea, from the Strait of Gibraltar and nearby areas (Southern Iberian Peninsula) Castelló Escandell, Josep; Carballo, José Luis A total of 42 isopod species from the Strait of Gibraltar and nearby areas were found, including the first record of Munna fabricii, Monodanthura maroccana, Campecopea hirsute, and Natatolana gallica from the Mediterranean; Synisoma nadejda and Uromunna petiti from the Atlantic; and Munna fabricii, Uromunna petiti, Monodanthura maroccana, Stellanthura cryptobia and Natatolana gallica from the Iberian waters. This article includes the previous records from the Iberian waters for all the species. The greatest number of species were found in Tarifa (16 species), located in the transition zone between the Atlantic Ocean and the Mediterranean Sea. According to depth, the distribution of species was as follows: 18 species were collected in the intertidal zone, mostly Dynamene edwardsi and Ischyromene lacazei; 33 species were found between 1 and 10 m, 13 species were found between 11 and 20 m, and 6 species were found between 21 and 28 m, mostly Janira maculosa. According to habitat, 16 species were collected on soft bottoms, 2 species on Zostera, and 22 species on algae substrata, mostly Halopteris, Asparagopsis and Cystoseira. The most diverse genus was Cymodoce (5 species). This paper contributes to the taxonomic, faunistic and biogeographical knowledge of the benthic communities from the Strait of Gibraltar and nearby areas. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/202706 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/201846 Description of a rare isopod crustacean, Arcturella poorei sp. nov. (Isopoda: Valvifera: Arcturidae), from the Atlantic seaboard of Cadiz (Iberian Peninsula) Castelló Escandell, Josep This paper describes a new species of arcturidean isopod, Arcturella poorei, from the Atlantic seaboard of Cadiz (Spain). A diagnosis and description of the species is presented, and a comparison with other species of the genus from the area. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/201846 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/200504 Crònica d'una reforma: Curricula de matemàtiques Burgués Flamarich, Carme L'any 2000 -Any Internacional de les Matematiques- ha provocat i provocara multitud d'actes, publicacions, jornades i congressos promoguts pels qui les valoren i les estimen, amb la intenció d'apropar-Ies a la major quantitat de gent possible. Per aquest col·lectiu, les matematiques són una manifestació cultural i, com a tal, patrimoni de la humanitat. Si qualsevol moment és bo per meditar sobre el passat, el present i el futur, ara és un moment ideal per fer-ho sobre I'educació matematica en el nostre país, amb una reforma educativa en marxa. El present de I'ensenyament de les matematiques és extremadament divers, cosa que fa impossible una descripció acurada d'on som i cap a on anem. Pero tot present té un passat proper que ajuda a entendre'l i que dóna eines per prendre decisions de cara al futuro La meva implicació en el procés de la reforma educativa que s'esta duent a terme m'impossibilita de fer-ne una descripció plenament objectiva, així que donaré la meva visió personal d'aquest projecte tan complex amb la intenció de proporcionar, d'una banda, informació sobre alguns fets rellevants i, de I'altra, elements de reflexió sobre el que pot representar per a l'estament educatiu el camí cap a la renovació professional. En aquest itinerari m'aturaré en les causes de la reforma, les intencions i les condicions per a I'éxit. Les consideracions sobre el passat que no es vol que torni i I'analisi que farem del present portara de manera natural a les propostes per al futuro. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/200504 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/200506 Estudiants ara, mestres en el futur: reflexions des de la Facultat de Formació del Professorat de la Universitat de Barcelona Castelló Esnal, María José; Codina, Roser La formació deis futurs mestres és una tasca complexa amb diferents implicacions. El rol que juguen els ensenyants en la nostra societat es troba en un procés de canvi. La responsabilitat que se'ls exigeix és diferent de la de fa pocs anys. Se'ls demana major autonomia i major implicació en la tasca educativa, a vegades sense rebre suport per part de les institucions o la comunitat a la qual pertanyen. Les diferents propostes lligades al nou sistema d'ensenyament obligatori no estan prou pa'ides i assimilades. Arreu del món, les qüestions relacionades amb l'ambit escolar es revisen, es critiquen, es canvien ... http://www.recercat.cat:80/handle/2072/200506 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/200505 L'error com a forma de coneixement Garcia-Duran Bayona, Xavier; Montanuy Fillat, Manuel " Has comes un error" . " Estas en un error" . " És un error votar aquest parti!" . " És un error votar" . " És un error afirmar que 2 + 3 = 9" . " És un error afirmar que és un error afirmar que 2 + 3 = 5" . " És un error afirmar que, quan dividim, sempre obtenim un nombre més petit" . " És un error que l'existencia precedeixi l'essencia" . " És un error que vulguis enganyar-me" . " És un error afirmar que a = a" ... i així fins a acomplir les il'limitades possibilitats del llenguatge. Qualsevol judici, en la mesura que té un significat, en la mesura que és assertori, és susceptible de ser erroni, de ser fals. Peró, l'error té sempre la mateixa qualitat? Us hem proposat un reguitzell d'exemples. És obvi (si excloem la mentida, que no és error, sinó mentida) que el significat d'" error" (o el seu valor) no és identic en tots els casos. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/200505 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/200502 Pangea, una xarxa al servei de l'educació Colomer, Miquel (Colomer Busquets) Pangea és una xarxa connectada a Internet. Per aixo, quan em van proposar d'escriure aquest article de seguida vaig pensar que en aquests moments és molt difícil fer referéncies a temes relacionats amb Internet sense caure en el parany deis topics, o sense contribuir a donar la imatge que actualment ja no es pot viure sense aquesta gran xarxa. Aquesta darrera percepció és la que em fa més por, sobretot en el camp de I'educació. La popularització d'lnternet en el món educatiu suposa i suposara en els propers anys una petita revolució que pot contribuir a la innovació en el sistema educatiu, pero malauradament els reptes de la renovació i millora de I'ensenyament en tots els seus nivells i aspectes no es poden abordar exclusivament davant d'un ordinador connectat a la xarxa. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/200502 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/200503 Matemàtiques a distància: anàlisi de dues experiències Giménez, Joaquim; Rosich Sala, Núria Els invents del teléfon i la televisió i la feina deis carters van popularitzar un treball de formació anomenat usualment ensenyament per correspondencia. Amb aixb es tractava d'eixamplar I'educació per a tothom qui no pogués seguir el ritme de I'escola oficial. Ara, I'ús de la informatica ens permet anar més Iluny i parlem d'educació a distancia i telematica educativa (vegeu el monografic TE, 16). En particular, fer matematiques a distancia té com a objectiu facilitar I'accés a processos formatius a una part de la població que, d'altra forma, tindria dificultats per fer-ho: malalts, persones grans, interns a les presons, etc. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/200503 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/200501 Els llibres de text de matemàtiques en llengua catalana durant el periode 1899-1938 Núñez i Espallargas, Josep M.; Servat Susagne, Jordi Les investigacions que tracten d'una manera sistematica l'estudi deis llibres de text de matematiques antics són escasses. Hi ha un projecte internacional ambiciós sobre I'analisi comparativa deis manual s més significatius deis diferents pa'isos europeus deis segles XVIII i XIX. Si ens cenyim a l'Estat espanyol, s'estan realitzant investigacions sobre els programes i textos matematics corresponents a l'ensenyament secundari del segle XIX. Tot i així, manquen estudis que facin referencia a I'ensenyament primari i a I'ensenyament professional, i ens trobem que on hi ha més mancana és en la labor de base, és a dir, en la recopilació completa i l'analisi deis textos. Aquesta labor es troba aturada per la dificultat de poder accedir a aquest material. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/200501 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/195885 Enseñanza-aprendizaje de las ciencias en Educación infantil: la construcción de modelos científicos precursores Canedo Ibarra, Sabrina Patricia; Castelló Escandell, Josep; García Wehrle, Paloma En este artículo se presentan los resultados acerca de la construcción del modelo científico precursor (MCP) de flotación basado en la naturaleza del material de los objetos por parte de niños de Educación infantil, a partir del uso de habilidades científicas procedimentales y comunicativas, en un contexto dialógico de instrucción. El estudio exploratorio siguió un enfoque cualitativo en la recogida y el análisis de los datos y se llevó a término en tres fases: pre-test, proceso de instrucción y post-test. Los resultados muestran que, después del periodo de instrucción, varios menores fueron capaces de construir el modelo precursor de flotación, y que, en general, todos mostraron mejorar cualitativamente su razonamiento al describir el fenómeno en términos del acontecimiento mismo y al cambiar la forma de explicarlo en términos más científicos. En base a estos resultados asumimos que las actividades fueron efectivas y que, en el contexto de la educación infantil, el enfoque que se propone puede contribuir a mejorar la comprensión de los procesos de enseñanza-aprendizaje de las ciencias en la educación infantil, con el objetivo de promover una alfabetización científica desde edades tempranas. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/195885 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/181452 Les matemàtiques a pre-escolar Mira, Maria Rosa Es el propósito del presente artículo estudiar la evolución de los conceptos básicos matemáticos en relación con la evolución madurativa del niño, con la finalidad de adecuar los contenidos matemáticos de la enseñanza para la etapa preescolar. Las matemáticas que se proponen no se definen ni como ¿tradicionales¿ ni como ¿modernas¿ La propuesta es, en cambio, de una didáctica que busca situaciones matemáticamente relacionables. El contenido hace referencia tanto a la formación del número natural (cardinal y ordinal) como a la formación de clases. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/181452 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/181451 Biaix d'items i habilitat en fraccions Giménez, Joaquim En este artículo se contemplan algunos conceptos clave en la Teoría de respuestas de Items (TRI): curvas características, significado de habilidad y discriminación en dicha Teoría. Se aplica el estudio de niveles de habilidad cognitiva en el aprendizaje de las fracciones en la Educación Básica en 5º y 8ºde EGB en España siguiendo el planteamiento de Onslow y Kieren. Los diseños gráficos muestran claramente las diferencias entre edades y cursos. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/181451 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/180135 Les matemàtiques com a eina d'inclusió i d'equitat per a l'alumnat llatinoamericà nouvingut als centres educatius de Catalunya. El cas equatorià Rosich Sala, Núria; López, Paula; Núñez i Espallargas, Josep M.; Montanuy Fillat, Manuel; Muria Maldonado, Sergi Les matemàtiques constitueixen un element imprescindible per a l'alumnat, per tal que puguin esdevenir ciutadans responsables, ja que es tracta d'una disciplina que pot ajudar a interpretar la realitat. Per tant, considerem que l'ensenyament i aprenentatge de les matemàtiques és una qüestió d'equitat per a l'alumnat nouvingut. En aquest estudi, es mostren les semblances i les diferències de l'alumnat llatinoamericà (concretament d'alumnes equatorians) respecte als alumnes autòctons d¿ESO en la resolució de problemes matemàtics. Aquest estudi aporta el coneixement de la realitat educativa equatoriana i la comparació amb els alumnes del nostre país. Juntament amb aquesta recerca, s'ha fet també un estudi de cas sobre la realització de problemes matemàtics amb alumnes nouvinguts a l'aula d'acollida i s'han comparat els resultats amb els dels alumnes autòctons. Finalment, a partir de les dades obtingudes de l'estudi de camp s'ha dissenyat un portal web que dóna pautes d'ajuda per a l'acolliment dels alumnes. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/180135 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/179496 Les idees prèvies dels alumnes i la seva importància en el procés d'ensenyament aprenentatge de les ciències experimentals Puigcerver Oliván, Manuel; Sanz López, Maria Cristina http://www.recercat.cat:80/handle/2072/179496