http://www.recercat.cat:80/handle/2072/172881 Wed, 19 Jun 2013 06:47:46 GMT 2013-06-19T06:47:46Z http://www.recercat.cat:80/bitstream/id/35106/ http://www.recercat.cat:80/handle/2072/172881 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/206765 Finite mixture model: decompose a surface into "n" subadjacent gaussian bells. A Mathematica 7 script Butturini, Andrea This script implements the Laplacian filter and the finite mixture approach to decompose a surface into an arbitrary number “n” of bidimensional Gaussian probability distributions. Finite misture are widely used in data mining or pattern recognition. Here, this tool in implemented to decompose an arbitrary surface f(x,y) with some peaks and shoulders. This approach can be useful to decompose any bidimensional data array. For instance a bidimensional chromatogram, an excitation-emssion fluorescence spectra, a bidimensional cytogram. etc.; The script works with Mathematica (version 7 or latest) however Laplacian filter and the finite mixture can be easily implement with any other mathematical software. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/206765 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/205989 Nimfes d’Efemeròpters del Llobregat i del Besòs. Guia d’identificació dels gèneres i de les espècies més comunes Pace, Giorgio; Acosta Rivas, Carlos Raúl; Prat i Fornells, Narcís; Rieradevall i Sant, Maria; Fortuño, Pau Aquesta és la primera guia d'identificació de la col∙lecció i es dedica als Efemeròpters (INSECTA: EPHEMEROPTERA). Els gèneres i grups d’espècies inclosos ala guia són aquells que de forma més freqüent hem trobat ens els estudis querealitzem en el marc del programa “Estudis de la Qualitat Ecològica dels Rius de laProvíncia de Barcelona”. Aquest programa fou una iniciativa promoguda per laDiputació de Barcelona mitjançant la seva Oficina Tècnica d'Acció Territorial del'Àrea de Territori i Sostenibilitat. La major part de les fotografies corresponenexemplars recol∙lectats el 2012 a les parts altes del riu Llobregat i els seus afluentspels membres del nostre grup de recerca, tot i que en alguns casos s’han examinatles mostres històriques. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/205989 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/205663 El coral·ligen de les illes Medes: una comunitat fràgil amb un gran valor patrimonial Linares Prats, Cristina; Coma Bau, Rafel; Garrabou i Vancells, Joaquim El coral·ligen ha estat definit com una bioconstrucció formada sobretot per algues calcàries de la família de les coral·linàcies, principalment dels gèneres Lithophyllum, Lithothamnion, Mesophyllum,Neogoniolithon, Peyssonnelia i Halimeda, que es desenvolupen entre 20 i 120 m de fondària, on la poca disponibilitat de llum limita el creixement de les algues fotofil·les (Ballesteros, 2006). En aquestescondicions, les espècies d’algues carbonatades passen a ser dominants i, juntament amb diferents espècies d’invertebrats, desenvolupen unes comunitats amb una forta complexitat estructural.Originalment, el coral·ligen es va descriure en el segle XIX a la zona de Marsella (Marion, 1833). El nom, coral·ligen, estava relacionat amb la “producció” de corall vermell Corallium rubrum per part deles bioconstruccions algals. De fet, a la zona de Marsella el corall vermell era un recurs pesquer molt important en aquella època i d’aquí, probablement, que s’emprès el terme. Tanmateix, el terme englobael conjunt de comunitats dominades per diferents algues calcàries i invertebrats que, independentment de la seva composició, estan caracterizades per desenvolupar importants bioconcrecions (fins a 2 m d’alçada) en diferents zones geogràfiques de la Mediterrània.; Podeu consultar l'informe complet [El fons marí de les illes Medes i el Montgrí: quatre dècades de recerca per a la conservació] a: http://hdl.handle.net/2445/33366 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/205663 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/205662 L’alguer de Posidonia oceanica de les illes Medes: més de trenta anys d’estudi Romero, Javier (Romero Martinengo); Pérez Vallmitjana, Marta; Alcoverro i Pedrola, Teresa Fins on hem pogut esbrinar, el primer estudi publicat en una revista científica sobre la praderia o alguer de Posidonia oceanica de les illes Medes és el de De Haro (1965). En aquella època, la investigació delsfons marins estava als seus inicis i probablement la praderia de les illes Medes va ser un dels primers llocs en què, amb mitjans força precaris i a càrrec d’uns joves estudiants, es van efectuar prospeccions en immersió, tècnica que tot just començava però que molt ràpidament havia de substituir les dragues ialtres artefactes menys fiables. Amb el Programa de Bentos, entre 1972-1974 (Ros, 1982) –precisament aquest autor (vegeu el capítol 1) era un d’aquells «joves estudiants»; l’altre era en Jordi Camp, actualment investigador del CSIC–, la recerca bentònica va agafar un primer impuls i l’escafandre autònom es va incorporar plenament com a eina d’observació i mostreig. Durant aquest programa, es va situar una de les estacions de treball a les illes Medes, i l’alguer de Posidonia va ser un dels hàbitats objecte d’estudi, tot i que més aviat amb un objectiu faunístic i biocenòtic que estrictament ecològic.; Podeu consultar l'informe complet [El fons marí de les illes Medes i el Montgrí: quatre dècades de recerca per a la conservació] a: http://hdl.handle.net/2445/33366 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/205662 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/205661 Cartografia bionòmica dels hàbitats de la costa del Montgrí i les illes Medes Hereu Fina, Bernat; Linares Prats, Cristina; Ricart, Aurora M.; Rodríguez, Alex; Aspillaga, Eneko; Díaz Viñolas, David; Navarro, Laura; Riera, Joan Lluís La caracterització dels ecosistemes bentònics i el coneixement de l’estructura i funcionalitat dels ecosistemesés una eina imprescindible per a la gestió i conservació del medi natural. A causa de la sevacomposició específica i dinàmica, les diferents espècies i les comunitats que formen responen de formadiferent a les pertorbacions que s’hi produeixen, de manera que la gestió del medi natural ha de tenir en compte les particularitats de cada hàbitat...; Podeu consultar l'informe complet [El fons marí de les illes Medes i el Montgrí: quatre dècades de recerca per a la conservació] a: http://hdl.handle.net/2445/33366 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/205661 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/205660 L’estatge infralitoral de la costa del Montgrí i les illes Medes: comunitats algals i poblacions de garotes Hereu Fina, Bernat Les algues són els organismes que dominen la majoria de paisatges submarins bentònics. De fet, les algues són presents a totes les comunitats bentòniques del nostre litoral, des de la superfície del mar finsa fondàries que poden superar els 100 metres. Tot i que agrupem les algues en un gran grup genèric, es tracta en realitat d’un conjunt molt heterogeni, amb una gran quantitat d’espècies que tenen característiques molt diferents entre elles, amb requeriments fisiològics i resposta a les condicions ambientals tambédiferents i que condicionen la seva distribució. Així, cada espècie s’ha adaptat a viure en un ambient amb unes condicions determinades d’il·luminació, hidrodinamisme i disponibilitat de nutrients, tipus desubstrat o temperatura (Ollivier, 1929; Feldmann, 1937; Péres i Picard, 1964; Riedl, 1966; Ros et al., 1985). Com a resultat d’aquesta sèrie de factors ambientals, que segueixen essencialment un gradient batimètric, podem observar una marcada zonació, de forma que cada espècie o comunitat només és present enun rang de profunditats determinat. D’aquesta forma, en el litoral marí trobem un paisatge organitzat en bandes horitzontals; aquestes bandes poden assimilar-se a diferents tipus de comunitats.; Podeu consultar l'informe complet [El fons marí de les illes Medes i el Montgrí: quatre dècades de recerca per a la conservació] a: http://hdl.handle.net/2445/33366 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/205660 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/205574 Quatre dècades de recerca a les illes Medes Ros, Joandomènec, 1946-; Gili, Josep Maria, 1953- Fa exactament 30 anys, l’agost de 1982, un de nosaltres signava la presentació (Ros, 1984a) del volum Els sistemes naturals de les illes Medes, que no veuria la llum fins dos anys després (Ros, Gili i Olivella, 1984). Fou aquell un esforç col·lectiu important, en el que participaren 54 autors, que al llarg de més de vuit-centes pàgines, 42 capítols i una vintena de làmines i mapes desplegables explicava tot el que llavors se sabia de l’entorn físic, la flora, la fauna i les comunitats, marines i terrestres, delpetit arxipèlag empordanès. L’esperó del llibre havien estat uns projectes de recerca, modestos si es comparen amb els actuals, endegats per joves llicenciats, estudiants i afeccionats que al llarg de ladècada prèvia exploraren extensivament els fons de les illes, en mostrejaren les comunitats i en feren diversos estudis faunístics, florístics i comunitaris relativament complets.; Podeu consultar l'informe complet [El fons marí de les illes Medes i el Montgrí: quatre dècades de recerca per a la conservació] a: http://hdl.handle.net/2445/33366 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/205574 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/205217 El fons marí de les illes Medes i el Montgrí: quatre dècades de recerca per a la conservació Hereu Fina, Bernat; Quintana Pou, Xavier La recollida sistemàtica de dades per obtenir sèries temporals llargues de determinades variables que ens donin informació de com evoluciona un determinat ecosistema, una comunitat o una espècie, el que es coneix com a monitorització, resulta de gran interès quan es pretén esbrinar si un espai natural protegit segueix unatendència, a llarg termini, cap a la conservació dels seus valors naturals. Aquesta informació permet orientar la gestió de l’espai natural si es detecten tendències no desitjables, de manera que es puguin corregir abans que siguin irreversibles, el que es coneix com a gestió adaptativa de l’espai natural. La monitorització és especialment necessària en espais naturals on la pressió humana és molt forta, perquè permet veure fins a quin punt la pressió humana repercuteix de manera negativa sobre l’ecosistema i així facilita adaptar els mecanismes de gestió per evitar o, si més no, minimitzar aquest impacte negatiu.La major dificultat en la implementació d’un programa de monitorització està en el fet de seleccionar quines variables recollim de manera sistemàtica. Tenir informació a llarg termini sobre les abundàncies de la majorpart de les espècies que formen una comunitat, la variació en la mida dels individus i les diferents interaccionsque tenen lloc entre espècies, i entre elles i l’entorn, seria de gran valor per poder analitzar les tendències d’aquesta comunitat, però un seguiment d’aquests tipus tindria costos molt elevats. D’altra banda, fer seguiment de variables de fàcil recol·lecció pot ser molt assequible, però potser no ens doni suficient informacióde com està evolucionant el conjunt. Convé, doncs, seleccionar algunes variables, espècies o comunitats que puguin funcionar com a indicadores biològiques dels efectes sobre el conjunt de la comunitat; tambéés oportú seleccionar algunes espècies emblemàtiques, la conservació de les quals tingui especial interès. Aquest seguiment ha d’anar sempre acompanyat de treballs més detallats, que permetin validar si l’elecció de les variables indicadores és l’adequada i que els resultats de la monitorització són robusts. Una monitorització d’aquest tipus s’ha anat portant a terme aquestes darreres dècades al fons marí de les illes Medes, com també al litoral del Montgrí, amb la finalitat d’estudiar els possibles canvis com a resultat de la protecció d’aquest espai natural i d’analitzar els possibles efectes de l’excessiva freqüentació. Tambés’ha desenvolupat un bon nombre de projectes de recerca nacionals i internacionals, que han contribuït al coneixement del funcionament ecològic d’aquest espai natural tan conegut i admirat. En aquesta nova monografia de la col·lecció Recerca i Territori, impulsada per la Càtedra d’Ecosistemes Litorals Mediterranis, es recullen les principals conclusions de tots aquests estudis de seguiment que s’han anatrealitzant al fons marí de les illes Medes i del litoral del Montgrí. L’ànim de les monografies de la col·leccióRecerca i Territori és, d’una banda, aprofundir en el coneixement del funcionament dels espais naturals i, del’altra, ajudar a la presa de decisions per part dels responsables de la gestió d’aquests espais. Una gestióinformada resulta indispensable per a la conservació de zones protegides amb una alta freqüentació, com ésel cas del fons marí de les illes Medes. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/205217 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/196776 Poblacions de grans Decàpodes Díaz Viñolas, David; Zabala i Limousin, Mikel Podeu consultar l'Informe complet a: http://hdl.handle.net/2445/23686 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/196776 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/196775 Ictiofauna de fons rocosos litorals García-Rubies, Antoni; Mariani, Simone; Zabala i Limousin, Mikel Podeu consultar l'Informe complet a: http://hdl.handle.net/2445/23686 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/196775 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/196773 Seguiment de la població de meros (Epinephelus marginatus) i d'altres espècies vulnerables de les Illes Medes i la costa veïna parcialment protegida (1991-2003) García-Rubies, Antoni; Zabala i Limousin, Mikel; Hereu Fina, Bernat Podeu consultar l'Informe complet a: http://hdl.handle.net/2445/23677 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/196773 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/196774 Avaluació de la població de Corall (Corallium rubrum) de les Illes Medes. Exercici 2003 Linares Prats, Cristina; Díaz Viñolas, David; Hereu Fina, Bernat; Zabala i Limousin, Mikel Podeu consultar l'Informe complet a: http://hdl.handle.net/2445/23677 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/196774 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/196772 Seguiment de la població de meros (Epinephelus marginatus) i d'altres espècies vulnerables de les Illes Medes i la costa veïna parcialment protegida (1991-2002) García-Rubies, Antoni; Zabala i Limousin, Mikel; Hereu Fina, Bernat Podeu consultar l'Informe complet a: http://hdl.handle.net/2445/23675 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/196772 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/196734 Seguiment temporal de la gorgònia vermella (Paramuricea clavata) de les Illes Medes. Exercici 2003 Coma Bau, Rafel; Linares Prats, Cristina; Pola, Emilià Podeu consultar l'Informe complet a: http://hdl.handle.net/2445/23677 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/196734 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/196733 La gorgònia Paramuricea Clavata Coma Bau, Rafel; Serrano, Eduard; Linares Prats, Cristina; García-Rubies, Antoni Podeu consultar l'Informe complet a: http://hdl.handle.net/2445/23686 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/196733 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/196200 Avaluació de la població de llagostes (Palinurus elephas) de les Illes Medes. Exercici 1997 Marí, Marc; Díaz Viñolas, David Podeu consultar l'Informe complet a: http://hdl.handle.net/2445/23662 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/196200 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/196199 Seguiment temporal de la garota comuna Paracentrotus lividus en les Illes Medes. Exercici 1997 Hereu Fina, Bernat; Zabala i Limousin, Mikel Podeu consultar l'Informe complet a: http://hdl.handle.net/2445/23662 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/196199 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/195884 Seguiment temporal de la garota comuna Paracentrotus lividus en les Illes Medes. Exercici 1999 Hereu Fina, Bernat; Zabala i Limousin, Mikel Podeu consultar l'Informe complet a: http://hdl.handle.net/2445/23667 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/195884 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/195883 Seguimiento de la Pradera de Posidonia oceanica de las Islas Medas. Ejercicio de 1999 Romero, Javier (Romero Martinengo); Pérez Vallmitjana, Marta; Renom, Pere; Invers i Brunet, Olga; Mateo Mínguez, Miguel Ángel; Tomás, F.; Manzanera, Marta; Pedro Puente, Xavier de Siguiendo la metodología de años anteriores(ver informes de seguimiento previos), durantelos meses de octubre a diciembre de 1999 setomaron una serie de medidas de vitalidad de lapradera de Posidonia oceanica de las islas Medes,así como de macrofauna asociada.Los resultados se presentan en las tablas quese adjuntan.No se han detectado cambios notables en losdescriptores de vitalidad de la planta (densidad ycobertura).No se han detectado inflorescencias.La población de erizos de la pradera se mantieneestable.Las nacras (Pinna cf. nobilis) han experimentadoun crecimiento significativo en anchura y enaltura, no habiéndose detectado ninguna mortalidaden la población estudiada en 1999. Se hanidentificado en el presente ejercicio tres individuosnuevos, de los que uno corresponde probablementea un recluta.Del seguimiento detallado del balizamientodel calvero se desprende que no hay cambiosimportantes en los límites de esta estructura; Podeu consultar l'Informe complet a: http://hdl.handle.net/2445/23667 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/195883 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/195882 Reproducció del Mero Epinephelus marginatus a les Illes Medes durant l'estiu 1997 Dantart, Lluís; García-Rubies, Antoni; Garrabou i Vancells, Joaquim; Hereu Fina, Bernat; Marí, Marc; Pascual, Josep; Sabatés, Ana; Zabala i Limousin, Mikel Podeu consultar l'Informe complet a: http://hdl.handle.net/2445/23662 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/195882 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/195881 Seguiment de la població de Meros (Epinephelus marginatus) i d'altres espècies vulnerables de les Illes Medes i la costa veïna parcialment protegida García-Rubies, Antoni; Zabala i Limousin, Mikel Podeu consultar l'Informe complet a: http://hdl.handle.net/2445/23662 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/195881 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/195880 Seguiment temporal de la gorgònia Paramuricea clavata de les Illes Medes. Exercici 1997 Coma Bau, Rafel; Pola, Emilià Podeu consultar l'Informe complet a: http://hdl.handle.net/2445/23662 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/195880 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/195879 Estado biológico de la pradera de Posidonia oceanica de las Islas Medas. Informe de 1997 Romero, Javier (Romero Martinengo); Pérez Vallmitjana, Marta; Manzanera, Marta; Invers i Brunet, Olga; Mateo Mínguez, Miguel Ángel Podeu consultar l'Informe complet a: http://hdl.handle.net/2445/23662 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/195879 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/195874 Avaluació de les comunitats algals de les Illes Medes i la costa del Montgrí Hereu Fina, Bernat; Linares Prats, Cristina; Zabala i Limousin, Mikel Podeu consultar l'Informe complet a: http://hdl.handle.net/2445/23675 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/195874 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/195877 Avaluació de la població de corall Corallium Rubrum de les Illes Medes. Exercici 2002 Linares Prats, Cristina; Díaz Viñolas, David; Zabala i Limousin, Mikel Podeu consultar l'Informe complet a: http://hdl.handle.net/2445/23675 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/195877 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/195878 Avaluació de la població de llagosta vermella Palinurus Elephas de les Illes Medes. Exercici 2002 Marí, Marc; Díaz Viñolas, David; Abelló, Pere, 1959-; Zabala i Limousin, Mikel Podeu consultar l'Informe complet a: http://hdl.handle.net/2445/23675 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/195878 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/195876 Seguiment temporal de la gorgonia Paramuricea Clavata de les Illes Medes. Exercici 2002 Coma Bau, Rafel; Linares Prats, Cristina; Pola, Emilià; Zabala i Limousin, Mikel Podeu consultar l'Informe complet a: http://hdl.handle.net/2445/23675 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/195876 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/195875 Seguiment temporal de la garota comuna Parecentrotus lividus en les Illes Medes. Exercici 2002 Díaz Viñolas, David; Hereu Fina, Bernat; Linares Prats, Cristina; Zabala i Limousin, Mikel Podeu consultar l'Informe complet a: http://hdl.handle.net/2445/23675 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/195875 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/195873 Cens de la colònia d'ardèids de les Illes Medes a l'any 2002 Pedrocchi Rius, Vittorio; Bosch Mestres, Marc; Pocino, Núria; Pons, Bet Podeu consultar l'Informe complet a: http://hdl.handle.net/2445/23675 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/195873 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/195871 Seguiment de la població de meros (Epinephelus Marginatus) i d'altres espècies vulnerables de les Illes Medes i la costa veïna parcialment protegida (1991-2001) García-Rubies, Antoni Podeu consultar l'Informe complet a: http://hdl.handle.net/2445/23672 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/195871