http://www.recercat.cat:80/handle/2072/171806 Wed, 19 Jun 2013 16:31:41 GMT 2013-06-19T16:31:41Z http://www.recercat.cat:80/bitstream/id/43629/ http://www.recercat.cat:80/handle/2072/171806 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/195844 Testimonios arqueológicos del Oriente Próximo reflejados en el Séfer-Masa'ot de Benjamín de Tudela (Siria-Palestina, Mesopotamia y Egipto) Magdalena Nom de Déu, José Ramón Benjamín de Tudela (en hebreo Biniamín ben rabbí Yonah mi- Tudela) es, sin duda, un navarro universal. Judío de la aljama tudelana, se ignora la fecha de su nacimiento (acaso hacia 1130). Hijo de rabino y viajero infatigable, sólo sabemos de este personaje lo poco que de él se menciona en su famoso Libro de Viajes o Séfer-masa`ot, fruto de sus vivas experiencias -las más de las veces directas- exquisitamente plasmadas en su relación de viaje, redactadas en hebreo. Conocedor del romance navarro vernáculo de la época, sabía hebreo - su lengua de instrucción y cultivo literario- y árabe, entendiendo acaso el griego y el latín. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/195844 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/181493 La alquibla en al-Andalus y al-Magrib al-Aqsá Rius Piniés, Mònica http://www.recercat.cat:80/handle/2072/181493 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/180029 Alguns aspectes formals de la traducció llatina de l'Alcorà de Robert de Ketton (ca. 1141-1143) i la seva relació amb el text original àrab Castells, Margarida En el marc de la història de la transmissió escrita de l'Alcorà (al-Qur'an), l'article fa referència a l'evolució de la forma i l'estructura del text en relació amb l'oralitat del missatge original, a l'existència de diferents tradicions textuals en el si de la comunitat islàmica i al seu reflex en les traduccions. L'atenció se centra, sobretot, en la primera traducció sencera coneguda de l'Alcorà al llatí, realitzada per Robert de Ketton (ca. 1141-1143) a la Vall de l'Ebre, i se'n destaca el valor documental com a testimoni contemporani d'una tradició magribina i andalusina de tractament del text. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/180029 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/180030 Astronomía en el "Computus Cottonianus" Samsó, Julio; Gómez Pallarès, Joan http://www.recercat.cat:80/handle/2072/180030 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/180027 Astronomica Isidoriana Samsó, Julio http://www.recercat.cat:80/handle/2072/180027 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/180026 Astronomía en un tratado de cómputo del siglo XIII Martínez Gázquez, José; Samsó, Julio http://www.recercat.cat:80/handle/2072/180026 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/180025 El 'Arabe medio' y la lexicografía Vernet, Juan, 1923-2011 En la actualidad está de moda intentar definir al "individuo medio", al "trabajador medio", etc., mediante la prospección estadística de determinadas catas de la sociedad que deben darnos, teòricamente, una visión más o menos objetiva de la realidad que nos interesa conocer. [. . .] http://www.recercat.cat:80/handle/2072/180025 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/172078 L'expulsió dels moriscos Bramon, Dolors Els moriscos constituirien probablement un grup més dins de la societat hispànica i fins i tot de la islàmica si no n'haguessin estat expulsats com a col·lectiu. Aquest article tracta de l'origen d'aquesta població, que cal considerar hispànica i que va ser desterrada, és a dir, foragitada de la seva pròpia terra. A principis del segle XVII unes tres-centes mil persones foren expulsades dels regnes hispànics, però les especials característiques dels moriscos catalans van fer possible que una bona part se salvés d'aquesta dràstica mesura. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/172078 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/172077 Professor Maria Assumpció Català Poch (1925-2009) Puig Aguilar, Roser; Jordi i Nebot, Carme http://www.recercat.cat:80/handle/2072/172077 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/172076 Science in Western Islam. The circulation of knowledge in Mediterranean region Rius Piniés, Mònica La Mediterrània ha estat gresol de la circulació d¿idees i persones des de fa mil·lennis. Durant l¿edat mitjana, però, el moviment més rellevant va ser, tal vegada, el que es va produirentre l¿Orient (Maixriq) i l¿Occident (Magrib) islàmics. Els viatges d¿estudis, íntimament units a les prescripcions religioses,varen convertir els científics musulmans en membres especialment actius en la difusió dels coneixements i dels avenços ques¿anaven adquirint a la capital de l¿imperi, Bagdad. Lluny de ser mers «transportistes» de la ciència, el nivell cultural assolit durantl'edat d'or abbassí els va convertir en un dels clímaxs intel·lectuals de la història. Al principi, tot i restar en un discret segonpla, els científics del nord d¿Àfrica i, especialment, els científicsd'al-Andalus varen tenir un paper essencial en la transmissióde la ciència oriental cap a una Europa que en va recollir el testimoni.Per això l¿aportació de la cultura araboislàmica és un esglaó sense el qual és impossible entendre la ciència posterior.Els camps conreats foren diversos: medicina, agronomia,òptica... però l¿àmbit que presidí la ciència fou, sens dubte,l¿astronomia (relacionada, al seu torn, amb les matemàtiques i la geografia). Els noms dels astrònoms més rellevants (desd¿al-Khwarizmi fins a Azarquiel) i les fites que varen assolir justifiquen que fossin coneguts per un públic ampli. Malgrat tot, continuen essent uns grans desconeguts. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/172076 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/172075 L'origen dels nostres reis, segons un manuscrits àrab Vernet, Juan, 1923-2011 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/172075 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/172074 Nous Textos d'historiadors musulmans referents a la Catalunya Medieval (Continuació de l'obra de J. Mª Millàs i Vallicrosa) Bramon, Dolors http://www.recercat.cat:80/handle/2072/172074