http://www.recercat.cat:80/handle/2072/171797 Thu, 23 May 2013 12:15:36 GMT 2013-05-23T12:15:36Z http://www.recercat.cat:80/bitstream/id/26001/UB.png http://www.recercat.cat:80/handle/2072/171797 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/210610 Poesia, música i escola: un triangle sonor Bordons, Glòria; Casals Ibáñez, Albert L"article parteix de tres idees fonamentals: a) la importància de l"oralitat, en l"educació general i en l"educació poètica i artística en concret; b) la necessitat d"educar de forma holística, més enllà de cada disciplina; i c) els forts lligams històrics entre cançó i poesia en l"àmbit de la didàctica. A partir d"aquí, s"aborda la relació entre poesia i música des de quatre dimensions (fenomenològica, comparativa, complementària i integradora) i se n"extreuen implicacions educatives i didàctiques. Des d"aquest plantejament i de cara a facilitar un ús integrat d"ambdues disciplines, l"article planteja un marc comú entre poesia dita en veu alta i música que en faciliti l"anàlisi. Es proposa un esquema amb tres dimensions (recepció sonora, interpretació escènica i creació) que permeti la comprensió de les obres i l"adquisició del sentit crític. Finalment, com a exemple il·lustratiu, es mostra l"aplicació de l"esquema a un poema recitat per Enric Casasses. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/210610 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/210553 Aprendre llengua oral amb un recurs estimulant: el CD-Rom Font Rotchés, Dolors; Torras Compte, Francina En aquest article exposarem una proposta didàctica per treballar la llengua oral, valent-nos de les possibilitats que ens ofereixen les noves tecnologies, com ara la gravació i l"emmagatzematge de models de parla i d"imatges de vídeo en un suport digital: el CD-ROM. Aquesta proposta, tot i que es porta a terme en assignatures de nivell universitari dels ensenyaments de mestre i de comu- nicació audiovisual de la UB, és adaptable a diversos nivells educatius, com a l"ensenyament secundari o al de persones adultes, entre d"altres. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/210553 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/210554 A propòsit de l'edició de Tintín en alguerès i dels problemes de codificació Bosch i Rodoreda, Andreu Based on the experience of the Maria Montessori Teaching Resources Center in Alghero, the Algherese adaptation of 'Tintín al país de l'or negre' (Barcelona, 1995), coordinated by the author of the present article, constitues one of the most successful publications in terms of the creation and utilization of a useful Algherese language model for schoools. On the basis of criteria presented in the paper 'L'ensenyament del català a l'Alguer i la qüestió del model de llengua' at a meeting of the Philological Section of the Institut d'Estudis Catalans in 2000, the model employed applies Catalan spelling standards but, at the same time, is in greater alignment with the Catalan spoken in Alghero from a morphological, lexical and syntactic point of view. the article reflects upon two possible methods of codification, e.g. of Algherese, put forward by the sociolinguist Enrico Chessa who in the process regarded the disparities and differences between spelling and phonetic transcription. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/210554 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/210552 Poesia, ritme i entonació Font Rotchés, Dolors; Torras Compte, Francina En aquest article, presentem un estudi experimental per descriure quins són els aspectes fònics més rellevants que afavoreixen la qualitat de la recitació d"un poema. Ens hem basat en la lectura de cinc poemes, recitats pels mateixos autors (Maria Cabrera, Enric Casasses, Meritxell Cucurella-Jorba, Pau Riba i Joana Raspall), amb interpretacions ben característiques i singulars. L"estudi consisteix a analitzar, en una aplicació d"anàlisi i síntesi de veu, els trets entonatius bàsics, el tipus de ritme, la posició i la llargària de les pauses, i els canvis d"intensitat i de velocitat. Els resultats que n"hem obtingut ens ofereixen eines objectives que ens poden ajudar a millorar la pràctica de la lectura i la recitació de poemes en català en els diversos nivells educatius. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/210552 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/206216 Comparació interdialectal i llengua Viaplana, Joaquim, 1942- La teoria de caire idealista que contempla les llengues com a realitats per se, fonaments reals dels dialectes corresponents, ha entrat, i no pas sense resistència, en situació de franc declivi. Arraconada per fi, sembla, ha cedit el pas a una alternativa que les contempla com a realitats derivades de naturalesa abstracta, i, doncs, com a realitats que només son atenyibles a través dels dialectes corresponents i que no tenen més existència real que la de qualsevol altra abstracció. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/206216 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/206105 Morfologia flexiva i flexió verbal catalana Viaplana, Joaquim, 1942- La característisca més notable dels sistemes flexius és la resistència que ofereixen a la tasca lingüística d'establir relacions entre morfs i morfemes. En sistemes d'aquesta classe, en efecte, les relacions esmentades són molt complexes, i fugen de la biunicitat pròpia dels sistemes aglutinants. Aclarir aquestes relacions, il·lustrant-les des de l'angle del verb català, i suggerir mecanismes formals per tractar-les dins un esquema generatiu constitueixen, de fet, els dos objectius fonamentals del present article. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/206105 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/202014 L'aplicació dels nous plans d'estudi a l'escola de formació de professorat de la UB: un balanç (1992-1997) Fernández Biel, M. José; Manuel Homar, Joan En el presente artículo se realiza un balance, desde la perspectiva que otorgan los cinco años de su implantación, de los aspectos tanto positivos como negativos que han comportado los nuevos pianes de estudio de los seis títulos de magisterio. Se pone de relieve una serie de problemas que inciden tanto en el diseño de los planes como en su aplicación práctica, tales como la indefinición del perfil de maestro de cada título, el desequilibrio en algunos itinerarios curriculares, la infrautilización de la libre elección, la concentración de la demanda en las optativas, etc. También se destaca los aspectos positivos que se ha podido apreciar. Entre otros, se constata una mayor adecuación a las salidas profesionales, el nuevo diseño del Practicum y el gran potencial que la optatividad y la libre elección suponen para el alumnado que sepa utilizar los recursos que se ofrecen en este sentido. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/202014 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/195843 La adquisición de las competencies de autoregulación. Análisis de su concepción y aprendizaje en diferentes estudios universitarios. Mauri, Teresa; Colomina, Rosa; Martínez i Taberner, Catalina; Rieradevall i Sant, Maria Es presenta una recerca sobre la competència d'autoregulació de l'aprenentatge d'estudiants universitaris. Des d'una perspectiva socio-constructivista i d'acord amb les fases d'adquisició de l'autoregulació proposades per Zimmerman (2000), s'analitzen les seves dimensions i, específicament, la planificació de l'aprenentatge individual i de grup. Es van analitzar quatre propostes d'innovació docent sobre l'ensenyament de l'autoregulació. Van participar 9 professors i 386 alumnes de la Universitat de Barcelona, pertanyents a tres estudis (Biologia, Formació del Professorat i Psicologia) i que cursaven quatre assignatures diferents durant el curs acadèmic 2007-2008. Els resultats, en el seu conjunt, mostren que els estudiants: entenen la planificació com una activitat formal ubicada exclusivament a l' inici del procés d'aprenentatge; redueixen la seva funció a l'organització del treball, i no relacionen el seu ús amb la gestió, individual i de grup, dels esforços dirigits a construir coneixement. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/195843 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/182845 Velar verbs and verbal classes in catalan Viaplana, Joaquim, 1942- There is in Catalan a set of verbs, the so-called «velar verbs», whose differential characteristic consists in presenting a velar segment between the root and the inflectional suffixes in certain morphosyntactic contexts. This velar segment has traditionally been considered as being part of the root in the contexts where it occurs, and has been made responsible for the typical allomorphic character of velar verbs. Under the assumption that regular verbs are only one-root verbs, velar verbs have been treated as irregular verbs. Nevertheless, neither the phonic character of the velar segment nor the marginal character of velar verbs is clear. The aim of this paper is to present a different account of velar verbs on the basis of the inflectional morphological character of the velar segment. The work is split into two parts. The first one focuses on standard Catalan, and tries to show that in this variety velar verbs are better treated as regular verbs. The second one focuses on other Catalan varieties, and aims to exhibit the incoherence implied in the traditional treatment of velar verbs in the context of the Catalan language as a whole. The discussion is mainly developed on morphological grounds, halfway between theory and description. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/182845 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/182842 OCP effects in catalan cliticization Bonet i Alsina, M. Eulàlia; Lloret, Maria-Rosa In Catalan, sequences of sibilants are never pronounced as such. In most contexts all varieties coincide in the «strategies» used to avoid these sequences, namely epenthesis or deletion. Variation is only found in the domain of pronominal clitics (but not with other types of clitics). One source of variation is accounted for by decomposing a general constraint into two specific ones, which implies partial constraint reranking. The other source of variation, which involves a case of apparent opacity, is explained through an Output-Output constraint that makes reference to paradigmatic relations. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/182842 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/182843 Uses of also in oral semi-informal German Fernández-Villanueva, Marta In recent grammars and dictionaries also (`therefore, so, well¿) continues to be preferably presented as an adverb with a conclusive-consecutive connective function that essentially corresponds to its use in formal written German. Its function as a modal particle is documented, however, since the beginnings of what is known as Partikelforschung, though not all its uses have been systematically investigated contrasting oral and written German, either in mode or concept. In this article we analyse the uses of also in semi-informal oral interactions on the basis of empirical data (from a subsample of the VARCOM corpus). Specifically, we will analyse the presence and frequency of also at the beginning of a sentence or sequence, the functions it serves as a logical-semantic connector or discourse and interaction marker and the interrelations between these functions, in order to contrast these results with the description of also provided by current reference works. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/182843 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/182844 Morphology in phonology : introduction Lloret, Maria-Rosa; Jiménez, Jesús This fourth volume of Catalan Journal of Linguistics is devoted to a topic discussed at length in the literature but which nevertheless remains a challenge for any view of phonology: the morphology-phonology interaction. The papers collected address two related issues, the role of morphological information in phonology and the role of phonological information in morphology. The first six articles (i.e. McCarthy, Wheeler, Downing, van Oostendorp, José and Auger, and Rice) deal with the former topic; the last three (i.e. Bertinetto and Jetchev, Pérez Saldanya and Vallès, and Viaplana), with the latter. Several papers (Wheeler, van Oostendorp, Rice, Bertinetto and Jetchev, Pérez Saldanya and Vallès, and Viaplana) further discuss the role and concept of paradigms, an old Neogrammarian notion to which renewed attention has been payed both from the phonological perspective (cf. work by Benua 1995, 1997; Burzio 1994 and subsequent work; Kenstowicz 1996, 2002; Steriade 2000, and the articles in the recent volume edited by Downing et al. 2005, among others) and from the morphological perspective (cf. work by Aronoff 1994; Bauer 1997, 2001; Carstairs-McCarthy 1994, 1998; Stump 1991, 1997; van Marle 1985, 1994; Wurzel 1989, and several articles in the recent volume edited by Boucher 2002, among others). http://www.recercat.cat:80/handle/2072/182844 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/182841 Prosody and pragmatics in parenthetical insertions in catalan Payà, Marta This paper analyses the role of prosody in parenthetical insertions, a type of structure that is extremely common in both speech and writing. The materials under study come from a corpus of spontaneous speech acts in Central Catalan (with varying degrees of spontaneity) from which a corpus of oral parenthetical insertions has been compiled. The prototypical prosodic features of a parenthetical insertion in Catalan are: prosodic autonomy, limited extension, production in between pauses or final pause, tendency towards acceleration, fall in intensity, lower pitch range and, finally, falling or rising melodic pattern. While the final fall is the most frequent pattern in spontaneous conversations with a high degree of confidence between interlocutors, a final rising structure is found in interviews in which the degree of confidence between participants is smaller, their roles are unequal, and the interviewed constructs a narrative discourse. We thus suggest that the pitch contour of parenthetical insertions is related to formality and discourse typology (in this case, narrative vs. dialogue). Bearing in mind the discursive functions performed by these insertions, we propose a typology which classifies them with regards to two main functions: completion of information, and modalisation. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/182841 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/180020 La passió segons Renée Vivien i el miratge-miracle del mirall Cabré, Rosa, 1945- In this article, Rosa Cabré discusses Marçal¿s novel and illustrates how, according to the author, the desire of love, which is a source of pleasure often accompanied by guilt and distress, can lead to the creation or the illusion of an absolute beauty, like poetry. She explains in what way the mirror and the mask, recurring motifs in Marçal¿s work, symbolise identity and ¿otherness¿ and how these unite the real and the symbolic level. The novel contains an infinite number of mirrors, both external and internal ones, which enable the characters to see themselves reflected. This reflection is linked to feminity and to the possibilities of discovering one¿s own identity. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/180020 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/172053 L'obra i la seva traducció Duran, Eulàlia, 1934- La traducció de la Catalunya dins 1'Espanya moderna la veig ara com un fet a la vegada remot i actual. Remot per les circumstincies polítiques que enmarcaren la publicació de l'obra; actual perquè continua essent un pilar fonamental de la historiografia catalana. L'edició original fou publicada a París l'any 1962; les gestions per a publicar-la en catali s'iniciaren de seguida a partir dels volums enviats per Vilar al meu pare, Agusti Duran i Sanpere, amb qui l'unia una bona amistat des dels anys trenta. En aquell moment estava iniciant les seves activitats Edicions 62; tot i el risc que comportava la publicació, que no podia ser entesa sinó com una obra de resistencia per part de ].a censura franquista, decidirem tirar-la endavant i que jo m'encarregués de la traducció, ja que disposava del temps necessari, coneixia i admirava Pierre Vilar i m'era ficil mantenir contactes amb ell per a les imprescindibles consultes tecniques. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/172053 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/172052 Introducció: 25 anys de Constitució espanyola: un model lingüístic per avaluar Bastardas i Boada, Albert, 1951-; Boix, Emili, 1956- http://www.recercat.cat:80/handle/2072/172052 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/172051 Els Almogàvers: Les cares d'un mite. Espadaler, Anton M. Els almogàvers foren un grup de guerrers mercenaris que se singularitzava en el si dels exèrcits de la Corona d'Aragó. Esmentats per Jaume el Conqueridor i descrits per Desclot, són els protagonistes dels capítols en què Ramon Muntaner narra la seva màxima gesta: l'aventura en terres bizantines, a conseqüència de la qual els reis d'Aragó seran ducs d'Atenes i Neopàtria. Posteriorment el seu exemple serà al·legat en temps de dificultat Guerra de Successi, Guerra contra Napoleó fins que la Renaixença els reivindicarà i en farà un mite. El present article estudia com els tractà la literatura catalana, i també la castellana, des dels primers textos i sobretot durant els segles XIX i XX, en un recorregut en què es revela com un mite imperfecte, car els aspectes violents remarcats per la propaganda hel·lènica han estat un llast impossible d'eliminar. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/172051 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/172050 El plurilingüisme europeu: una introducció Boix, Emili, 1956- L'article fa un recorregut per la història del tractament de la diversitat lingüística a Europa, tan marcada per la ideologia de l'Estat-nació. Europa, en el seu procés vacil·lant d'unificació, es planteja fins a quin punt pot mantenir i encoratjar la seva diversitat cultural i lingüística i alhora ésser una potència competitiva en un món cada vegada més globalitzat. S'examina, doncs, aquesta diversitat presentant la tipologia lingüística de les llengües, la seva distribució espacial, el seu pes demogràfic, el seu poder d'atracció i la seva vitalitat etnolingüística, així com els tipus de política lingüística que s'hi apliquen. En una segona part l'article descriu la filosofia lingüística oficial de la UE , els seus programes de caire lingüístic i, sobretot, la Carta Europea per a les Llengües Regionals i Minoritàries. Finalment, les conclusions suggereixen algunes línies per a la política lingüística europea futura. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/172050 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/172049 "Hem guanyat l"escola però hem perdut el pati?" Els usos lingüístics a les escoles catalanes Vila i Moreno, F. Xavier (Francesc Xavier) En aquest article es pretén donar resposta a una pregunta relacionada amb els usos lingüístics dels escolars: es pot afirmar, com han fet força comentaristes, que a Catalunya el català "ha guanyat l'escola però ha perdut el pati?". Per fer-ho, es parteix de la distinció entre dos tipus d'usos lingüístics: els institucionals (l'anàlisi dels quals permetrà determinar fins a quin punt el català "ha guanyat l'escola") i els interpersonals (mitjançant els quals es podrà conèixer si el català "ha perdut el pati"). A partir de dades procedents d'estudis macrosociolingüístics i de recerques etnogràfiques, l'autor arriba a la conclusió que, si per "guanyar l'escola" s'entén convertir el català en la llengua vehicular predominant (però no única) de la majoria d'escoles de Catalunya, l'afirmació és bàsicament adequada en relació amb l'educació primària, i força menys correcta per a la secundària. En canvi, la segona part de l'enunciat no és encertada i indueix a error de diagnòstic: ni el català ha desaparegut dels patis, ni se'n pot atribuir la reculada a un canvi sobtat i recent, ni es pot restringir aquesta reculada a l'escola. En resum, "s'ha avançat molt a l'escola, però no gaire al pati". http://www.recercat.cat:80/handle/2072/172049 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/172048 Introducció: El model lingüístic escolar a Catalunya: balanç i reptes Vila i Moreno, F. Xavier (Francesc Xavier) http://www.recercat.cat:80/handle/2072/172048 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/172047 Les llengües en els òrgans centrals de l'Estat espanyol (un balanç de 25 anys de la CE) Boix, Emili, 1956- L'article de Boix fa un balanç de les llengües en els òrgans centrals de l'Estat espanyol al llarg de 25 anys de la Constitució espanyola. L'article està bastit a partir de dos blocs: el primer és una presentació històrica de la relació entre l'Estat i les llengües, i el segon és una valoració per part del propi autor sobre les necessitats actuals de la política lingüística estatal. En el primer apartat s'aborden els aspectes que segueixen: 1) l'escassa consideració del multilingüisme a Espanya, tal com s'ha fet evident amb diferents fets històrics que s'esmenten. 2) Les divergències en les consideracions de la diversitat lingüística en la política; aquestes consideracions són el liberalisme homogeneitzador (en què la diversitat lingüística es considera equivalent a fragilitat de l'Estat) i el liberalisme comunitarista (on l'estat liberal ha de tenir en compte la promoció de la diversitat cultural i lingüística dels ciutadans). 3) El reconeixement legal de la diversitat lingüística en la transició política i http://www.recercat.cat:80/handle/2072/172047