RECERCAT - Articles publicats en revistes (Mètodes d'Investigació i Diagnòstic en Educació)

Com fer una anàlisi quantitativa de dades de tipus descriptiu amb el paquet estadístic de l"SPSS?

Com fer una anàlisi quantitativa de dades de tipus descriptiu amb el paquet estadístic de l"SPSS? Vilà Baños, Ruth En l"actualitat és difícil parlar de processos estadístics d"anàlisi quantitativa de dades sense fer referència a la informàtica aplicada a la recerca. Aquests recursos informàtics es basen sovint en paquets de programes informàtics que tenen l"objectiu d"ajudar al/a la investigador/a en la fase d"anàlisi de dades. En aquests moments un dels paquets més perfeccionats i complets és l"SPSS (Statistical Package for the Social Sciences). L"SPSS és un paquet de programes per tal de dur a terme l"anàlisi estadística de les dades. Constitueix una aplicació estadística força potent, de la qual s"han anat desenvolupant diverses versions des dels seus inicis, als anys setanta. En aquest manual les sortides d"ordinador que es presenten pertanyen a la versió 11.0.1. No obstant això, tot i que la forma ha anat variant des dels inicis, pel que fa al funcionament segueix essent molt similar entre les diferents versions. Abans d"iniciar-nos en la utilització de les aplicacions de l"SPSS és important familiaritzarse amb algunes de les finestres que més farem servir. En entrar a l"SPSS el primer que ens trobem és l"editor de dades. Aquesta finestra visualitza, bàsicament, les dades que anirem introduint. L"editor de dades inclou dues opcions: la Vista de les dades i la de les variables. Aquestes opcions es poden seleccionar a partir de les dues pestanyes que es presenten en la part inferior. La vista de dades conté el menú general i la matriu de dades. Aquesta matriu s"estructura amb els casos a les files i les variables a les columnes.

Cómo aplicar árboles de decisión en SPSS

Cómo aplicar árboles de decisión en SPSS Berlanga, V. (Vanesa); Rubio Hurtado, María José; Vilà Baños, Ruth Un árbol de decisión es una forma gráfica y analítica de representar todos los eventos (sucesos) que pueden surgir a partir de una decisión asumida en cierto momento. Nos ayudan a tomar la decisión más"acertada", desde un punto de vista probabilístico, ante un abanico de posibles decisiones. Estos árboles permiten examinar los resultados y determinar visualmente cómo fluye el modelo. Los resultados visuales ayudan a buscar subgrupos específicos y relaciones que tal vez no encontraríamos con estadísticos más tradicionales. Los árboles de decisión son una técnica estadística para la segmentación, la estratificación, la predicción, la reducción de datos y el filtrado de variables, la identificación de interacciones, la fusión de categorías y la discretización de variables continuas. La función árboles de decisión (Tree) en SPSS crea árboles de clasificación y de decisión para identificar grupos, descubrir las relaciones entre grupos y predecir eventos futuros. Existen diferentes tipos de árbol: CHAID, CHAID exhaustivo, CRT y QUEST, según el que mejor se ajuste a nuestros datos.

¿Cómo hacer un análisis cuantitativo de datos de tipo descriptivo con el paquete estadístico SPSS?

¿Cómo hacer un análisis cuantitativo de datos de tipo descriptivo con el paquete estadístico SPSS? Vilà Baños, Ruth En la actualidad es difícil hablar de procesos estadísticos de análisis cuantitativo de datos sin hacer referencia a la informática aplicada a la investigación. Estos recursos informáticos se basan a menudo en paquetes de programas informáticos que tienen por objetivo ayudar al/la investigador/a en la fase de análisis de datos. En estos momentos uno de los paquetes más perfeccionados y completos es el SPSS (Statistical Package for the Social Sciences). El SPSS es un paquete de programas para llevar a cabo el análisis estadístico de los datos. Constituye una aplicación estadística muy potente, de la que se han ido desarrollando diversas versiones desde sus inicios, en los años setenta. En esta ficha las salidas de ordenador que se presentan corresponden a la versión 11.0.1. No obstante, aunque la forma ha ido variando desde sus inicios, su funcionamiento sigue siendo muy similar entre las diferentes versiones. Antes de iniciarnos en la utilización de las aplicaciones del SPSS es importante familiarizarse con algunas de las ventanas que más usaremos. Al entrar al SPSS lo primero que nos encontramos es el editor de datos. Esta ventana visualiza, básicamente, los datos que iremos introduciendo. El editor de datos incluye dos opciones: la vista de los datos y la de las variables. Estas opciones pueden seleccionarse a partir de las dos pestañas que se presentan en la parte inferior. La vista de datos contiene el menú general y la matriz de datos. Esta matriz está estructurada ubicando los casos en las filas y las variables en las columnas.

Convivencia y participación de jóvenes en Sant Boi de Llobregat (Barcelona)

Convivencia y participación de jóvenes en Sant Boi de Llobregat (Barcelona) Palou Julián, Berta; Rodríguez Lajo, Mercedes; Vilà Baños, Ruth El presente trabajo constituye un proceso de elaboración, aplicación y análisis de resultados de un estudio por encuesta realizado con la juventud del municipio de Sant Boi del Llobregat1 ubicado en la provincia de Barcelona. El objetivo del trabajo inicial fue hacer un diagnóstico del grado de convivencia y participación de la juventud de 14 a 16 años de edad, con la finalidad de poder fundamentar propuestas educativas de mejora en dichas áreas, tan necesarias para el desarrollo de una ciudadanía más activa y comprometida con la realidad. Para el desarrollo de este diagnóstico contamos con un instrumento de recogida de información de carácter cuantitativo: el cuestionario de convivencia y participación. El marco teórico de partida se basa en la idea de que para desarrollar una ciudadanía activa y comprometida con la realidad es necesario que la juventud desarrolle procesos de participación y que se dé una auténtica convivencia basada en la cohesión social. Los actuales cambios sociales y culturales nos brindan el reto y la oportunidad de crear nuevos escenarios de diálogo entre personas y pueblos de diferentes orígenes; y a su vez, también es cierto que los sistemas de relaciones sociales se hacen más complejos ante la diversidad. Entre los resultados destacamos cómo las relaciones de amistad entre los jóvenes vienen condicionadas por su origen étnico cultural, configurando más un clima de coexistencia que de auténtica convivencia intercultural. Al mismo tiempo, comprobamos que para el desarrollo de la participación de este colectivo tanto en el barrio como en el centro educativo, toman una especial importancia las experiencias previas de la juventud en participación; y que la falta de ella, limita la necesaria proyección comunitaria del centro educativo.

Nous reptes de l'orientació en el context educatiu

Nous reptes de l'orientació en el context educatiu Álvarez González, Manuel, 1946-; Bisquerra Alzina, Rafael Este trabajo efectúa, en un primer momento, una reflexión sobre el papel que ha de jugar la orientación y la acción tutorial en una educación de calidad. Por eso, se realiza un análisis del escenario educativo, señalando algunas de las principales características y destacando el protagonismo que debería tener la orientación y la acción tutorial en todo el proceso educativo. Una vez hecha esta reflexión, se plantean los nuevos roles i funciones que debe asumir la orientación y la acción tutorial en la realidad educativa, si quiere cumplir los objetivos que se le han encomendado. Para afrontar de manera efectiva los nuevos retos, se deben concretar las estructuras y la organización que se requiere, todo ello para una mejor operativización, implantación y consolidación de la orientación y acción tutorial en los centros educativos.

Educació intercultural i ciutadania. Presentació

Educació intercultural i ciutadania. Presentació Campo Sorribas, Jaume del El concepte de ciutadania constitueix un d"aquells exemples en els quals l"evolució del significat del terme es vincula a processos d"interacció que han modificat l"essència de les relacions socials, tot i que de vegades no se sap ben bé si són els discursos els que s"adapten a la realitat o si és la realitat la que està construïda a partir de canvis en el discurs. De fet, en el context de la Grècia clàssica o de la Roma imperial, el concepte de ciutadania, portava aparellat una situació de privilegi, ja fos per diferenciar-se d"altres grups amb menor quota de poder social
el cas dels esclaus
, ja fos per establir diferències en funció del lloc de naixement
els nascuts a Roma
que descrivia situacions diferenciades a les d"altres períodes històrics

Cos i salut en persones immigrades.

Cos i salut en persones immigrades. Molina, M. Cruz (María Cruz); Pastor Vicente, Crescencia La realitat multicultural de la societat comporta reorientar les accions dels serveis socials, educatius i sanitaris de la comunitat per tal de donar resposta a les necessitats específiques de les persones immigrants i reduir les diferencies amb la població autòctona. La promoció de la salut ha d"anar dirigida a capacitar la població immigrant per gestionar la seva salut, amb la finalitat de reduir les desigualtats en salut com a conseqüència de les discriminacions per raons ètniques o culturals. Des de l"educació, s"han d"aplicar estratègies per millorar la salut física i emocional que augmenti el benestar i la qualitat de vida de tota la societat, bo i incorporant actituds d"empatia i transformant les percepcions negatives en mirades positives envers la diversitat cultural, com un fet que ens enriqueix i amb el que hem de viure i conviure.

Llicenciat en Psicopedagogia. Un títol polèmic?

Llicenciat en Psicopedagogia. Un títol polèmic? Rodríguez Espinar, Sebastián, 1946- Necessariament l'enfocament i contingut d'aquest article ha de diferir de la resta de treballs que en aquest número de la revista aborden els altres títols de l'Àmbit dé Ciències de l'Educació. La raó és molt simple: en aquest moment encara no ha conclos a la UB el procés d'elaboració i aprovació del Pla d'estudis del títol de Ilicenciat en Psicopedagogia. Potser hauria estat més adequat no incloure-hi cap comentari del Pla. La insisténcia, tal vegada en forma de raó estética, perqué no quedés el 'buit' d'un títol, la gestació del qual no ha estat exempta de polémica, ha minat la resisténcia inicial. Assumint el risc d'allo que és provisional, el contingut d'aquest treball tindra un elevat ingredient técnic, deixant de banda opinions i argumentacions de caracter disciplinari i aportant elements d'informació sobre el procés, encara inacabat, d'elaboració d'aquest Pla d'estudis.

Una aproximación a las funciones ejecutivas en el trastorno del espectro autista

Una aproximación a las funciones ejecutivas en el trastorno del espectro autista Paula Pérez, Isabel, 1970-; Martos Pérez, Juan Introducción: La hipótesis psicológica de la disfunción ejecutiva desempeña un papel crucial para explicar el fenotipo conductual de las personas con trastornos del espectro autista (TEA), relacionada también con otras hipótesis como el déficit en teoría de la mente o la hipótesis de la coherencia central débil. Sin embargo, ninguna de estas hipótesis son mutuamente excluyentes y los comportamientos que tienen su origen en alguna de esas tres hipótesis están también moldeados y mantenidos por otros procesos y factores. Desarrollo: Este artículo revisa la manifestación conductual y el estado de la investigación sobre las funciones ejecutivas en personas con TEA y su impacto en las habilidades de planificación, de flexibilidad mental y cognitiva, generatividad, inhibición de respuesta, habilidades mentalistas y sentido de la actividad. Conclusión: Aunque la disfunción ejecutiva ha ido ganando peso como hipótesis explicativa en las personas con TEA, persisten algunas dificultades relevantes que precisan de mayor y más detallada investigación. Por otro lado, son muy escasos los programas de intervención con eficacia demostrada que minimicen los efectos de la disfunción ejecutiva en el autismo.

Diagnóstico diferencial entre el espectro autista y el espectro esquizofrénico

Diagnóstico diferencial entre el espectro autista y el espectro esquizofrénico Paula Pérez, Isabel, 1970- Introducción: La distinción nosológica entre espectro autista y espectro esquizofrénico está hoy en día claramente delimitada, a pesar de las evidencias científicas de la relación genética entre ambas condiciones. El solapamiento de síntomas negativos de la esquizofrenia con ciertas manifestaciones autistas y la atribución errónea de síntomas positivos de la esquizofrenia en el autismo por profesionales no familiarizados con los trastornos del espectro autista ponen de relieve la importancia de descifrar las claves que permitan el diagnóstico diferencial, o la valoración de la comorbilidad y coocurrencia entre ambos espectros cuando así sea. Desarrollo: El artículo analiza y desgrana las manifestaciones del autismo que pudieran ser erróneamente confundidas con la dimensión psicótica y la dimensión de desorganización correspondientes a los síntomas positivos del espectro de la esquizofrenia, así como esclarecer las explicaciones psicológicas que justifican la manifestación de ciertos síntomas negativos asociados con frecuencia al autismo. Conclusión: Las claves para determinar si las manifestaciones clínicas son propias del espectro autista, del espectro esquizofrénico o fruto de la comorbilidad radican en la valoración de la historia de desarrollo de la persona, el pródromo e inicio de la alteración, su evolución y la presencia o ausencia de síntomas positivos de la esquizofrenia. Su determinación será crucial para ayudar al profesional en la toma de decisiones tanto diagnóstica como de tratamiento.

Diagnòstic en profunditat sobre la integració dels i les joves de 14 a 18 anys migrats a Catalunya

Diagnòstic en profunditat sobre la integració dels i les joves de 14 a 18 anys migrats a Catalunya Vilà Baños, Ruth; González Mediel, Olga; Luna González, Esther; Marín Gracia, Ma. Ángeles, 1955-; Palou Julián, Berta; Pavón Ferrer, Maria Àngels; Sabariego Puig, Marta; Velasco Martínez, Anna; López Davila, Erika [cat] La finalitat d’aquest projecte és aprofundir en el procés d’integració socioeducativa de la joventut migrada a Catalunya, específicament, dels i les joves entre 14 i 18 anys. Entre els resultats destaquem que els joves tenen un concepte força tancat i excloent del concepte de ciutadania com a estatus, i un baix grau de coneixement de la diversitat cultural, especialment els joves autòctons; tot i que tenen una actitud de reconeixement i acceptació, favorable a la convivència intercultural, tant al centre educatiu com al seu barri. No obstant, tenen una visió de la diversitat cultural i del fet migratori en clau de coexistència, sense el reconeixement que suposaria un pas més per a la convivència. La immigració és vista com un col·lectiu vulnerable, amb un baix nivell econòmic i cultural i que també és percebut com un problema i, fins i tot, com a causant de les dificultats que actualment pateix i travessa el conjunt de la societat. Els joves tendeixen a relacionar-se amb el seu grup cultural, i responen de forma passiva en la comprensió i actuació davant dels problemes i assumptes públics. Entre els elements que valoren per sentir-se ciutadà té una especial importància la llengua. Els joves que fa més de 10 anys que viuen a Catalunya són els que tendeixen a tenir un sentiment de pertinença cívica amb el lloc de residència. De fet, com més temps porten els joves estrangers vivint al lloc d’acollida, perden importància elements d’identificació cultural del país d’origen, però la religió, les celebracions populars, l’art i la tendència a formar parella són elements identitaris del lloc d’origen, més estables. Es demana una intervenció urgent en diversos nivells i destinades a diferents agents. Destaquem: -La importància d’una acollida afectiva i efectiva, -Potenciar espais de trobada, -Treballar els prejudicis, -Transversalitzar l’educació intercultural, - Potenciació de l’aprenentatge de la llengua catalana, -Formació del professorat en competències interculturals.; [eng] The purpose of this project is to deepen the integration process of socio youth migrated to Catalonia, specifically of young people between 14 and 18. The results highlight that young people have a very closed and exclusive concept of citizenship as a status and a low level of awareness of cultural diversity, especially the young natives, although they have an attitude of acceptance and recognition, favorable intercultural harmony in both the school and its neighborhood. However, they have a vision of cultural diversity and of migration in terms of coexistence, without recognition that would be a step towards coexistence. Immigration is seen as a vulnerable group, with a low economic and cultural and it is also perceived as a problem, even as the cause of suffering and the difficulties that currently crosses the whole of society. Young people tend to relate to their cultural group, and respond passively in the understanding and action in public affairs and problems. Among the elements to feel valued citizen language has a special importance. The young people over 10 years living in Catalonia are those that tend to have a civic sense of belonging to the place of residence. In fact, the longer he young foreigners lives in a place, losing important elements of cultural identification of origen country; religion, popular celebrations, art and the couple are identity elements from origin, more stable. It demands an urgent intervention at various levels and for different agents. Highlights: -The importance of effective and affective reception, - Strengthen meeting spaces, - Work bias, - Transversalise intercultural education, - Reinforce the learning of Catalan, - Teacher training in intercultural competences; Ajuts per a incentivar la recerca aplicada i la formació universitària en matèria d'immigració aCatalunya (ARAFI-DGR 2010). AGAUR. Generalitat de Catalunya. Num. Expedient: 2010 ARF100045

Factores involucrados en el proceso de toma de decisiones en bibliotecas de tamaño medio y pequeño. Resultados del proyecto DECIMAL.

Factores involucrados en el proceso de toma de decisiones en bibliotecas de tamaño medio y pequeño. Resultados del proyecto DECIMAL. Bosch i Pou, Mercè; Espelt, Constança Se presentan los resultados de la investigación realizada en el marco del proyecto europeo DECIMAL, que tiene como objetivo el desarrollo de un módulo integrado de soporte de la toma de decisiones para sistemas automatizados usados en bibliotecas pequeñas y medianas. La investigación cuantitativa y cualitativa llevada a cabo en el Reino Unido, Italia y España se ha basado en una combinación de diversos métodos: revisión de la literatura, entrevistas semiestructuradas, cuestionarios y grupos de discusión en ocasión de los dos seminarios de presentación realizados. Se distinguen dos líneas básicas de investigación: la primera en torno a la utilización real de indicadores y medidas para la gestión y evaluación de la actividad del centro, así como su interés potencial en el caso que no se hayan aplicado por el momento, y la segunda en torno al tipo de decisiones más habituales en los centros y los factores que inciden en este proceso (fuentes de información utilizadas, cultura institucional, formación, nivel de satisfacción). El artículo está centrado en los resultados obtenidos en las bibliotecas españolas, aunque se mencionan también los resultados globales a modo de comparación. Las conclusiones del estudio han dado como resultado la especificación de las necesidades de los usuarios, sobre cuya base se ha diseñado el módulo de soporte a la toma de decisiones. El proyecto ha concluido con una fase de evaluación del prototipo que ha implicado el desarrollo de cuatro versiones sucesivas del módulo con la finalidad de resolver los problemas presentados durante el proceso de evaluación.

La formació permanent del professorat d'educació infantil. Elements de reflexió

La formació permanent del professorat d'educació infantil. Elements de reflexió Defis, Otília; Candela i Garcia, Ferran-Albert; Martínez Olmo, Francesc; Morón, Sílvia; Vinuesa, Maria Las características específicas del colectivo de profesionales de la etapa de Educación infantil proyectan una dinámica muy activa que genera nuevas metodologías, estrategias y recursos para una intervención educativa de calidad, en una etapa de vital importancia para el correcto desarrollo infantil. Estas características han de tenerse en cuenta en la formación de formadores del profesorado de esta etapa educativa, para favorecer su desarrollo profesional. Son necesarios proyectos de formación alternativos que conecten los «ámbitos de educación» a partir de propuestas integradas: escuela, familia, instituciones locales y asociaciones. Conjuntamente han de elaborar modelos desinteresados y democráticos, capaces de canalizar la interacción y la reciprocidad entre la cultura de la escuela y la cultura externa a ella.

Multiculturalitat a l'empresa. Emergència de la formació intercultural

Multiculturalitat a l'empresa. Emergència de la formació intercultural Donoso Vázquez, Trinidad; Aneas Álvarez, María Asunción En el presente artículo se presentan las características genéricas de la formación intercultural, que es una disciplina educativa que surge como respuesta a las necesidades generadas en las empresas culturalmente diversas. La formación intercultural tiene como finalidad cualificar a las personas para interactuar profesionalmente en diferentes ambientes culturales. Los objetivos de la formación intercultural pueden variar, pueden ir dirigidos a ayudar a las personas a ajustarse para vivir en nuevas ambientes culturales, interactuar con miembros de otros grupos culturales, etc. Aunque las metas pueden ser específicas para programas particulares, casi toda formación intercultural envuelve alguna forma de cambio en las áreas de cognición, afectividad y conducta. Los contenidos de la formación intercultural se centran en la cultura, pudiéndose orientar hacia un enfoque de cultura en general o un enfoque de una cultura concreta. Un aspecto clave de la formación intercultural es la metodología didáctica, en la que se pueden distinguir varias modalidades cuya eficacia estará en estrecha relación con determinantes relativos a la experiencia intercultural previa del alumnado, el origen y naturaleza de las demandas formativas, el tiempo y los recursos disponibles, etc. En conclusión, la formación intercultural se presenta como una disciplina novedosa, necesaria y con un gran futuro para los profesionales de la formación en las organizaciones.

Els joves que viuen entre cultures: un nou repte educatiu

Els joves que viuen entre cultures: un nou repte educatiu Massot Lafon, Ma. Inés (María Inés) Aquest article és una aproximació a l'estudi de la mal anomenada segona generació d'immigrants per a poder comprendre com viuen aquests joves entre cultures. ¿Quins sentiments i conductes genera aquesta situació? ¿Amb qui i quan se veu en la necessitat d'identificar-se amb un o altre grup? ¿Com es situa amb respecte a la cultura majoritària i al grup familiar d'origen? ¿Quins són els seus grups de participació i pertenença? ¿Quines respostes reben del seu entorn? ¿Aquesta situació és vivida com un avantatge o com un desavantatge?. En definitiva, es tracta d'abordar i analitzar comprensivament les avantatges i les dificultats d'aquesta generació que viu "entre cultures" i s'ofereix un model explicatiu denominat "Model de pertenença i competències culturals". També s'exposen algunes recomanacions educatives amb l'objectiu d'optimitzar els processos educatius i que les avantatges de les seves competències pluriculturals puguin ser aplocables a tot l'alumnat e incorporat al currículum del futur.

Dignificació del professorat a través de les tecnologies de la informació i la documentació. Imprecisions de la LOCE

Dignificació del professorat a través de les tecnologies de la informació i la documentació. Imprecisions de la LOCE Sánchez Asín, Antonio La falta de consens davant la promulgació de la Llei Orgànica de la Qualitat de l'Educació (LOCE) oculta el fracàs de nombrosos elements del sistema educatiu, especialment el de la formació del Professorat i la seva dignificació, factors essencials per a produïr un canvi positiu en el teixit educatiu. Les Tecnologíes de la Informació i Comunicació (TIC) poden jugar un paper molt important, com agents del canvi, en un sistema educatiu que ha de rompre fronteres lingüístiques i culturals. El Professor, mitjançant l'ús i domini de les TIC, pot impulsar una educació més reflexiva per a resoldre situacions en permanent transformació. La falta de previsió política ha disminuit l'interès en el professorat per assumir aquest repte i la LOCE no contempla el pes que les TIC tenen i tendran en el canvi profund que s'està generant en el nostre alumnat.

L'educació intercultural. Entre el repte i l'utopia

L'educació intercultural. Entre el repte i l'utopia Bartolomé Pina, Margarita Este artículo pretende introducir el espacio de reflexión crítica que representa la Tribuna señalando los cuatro interrogantes que guían la aportación de los participantes en ella: ¿Cómo se entiende, desde Cataluña, la educación intercultural? ¿Qué fuerzas la están impulsando? ¿Qué fuerzas la frenan? ¿Cuáles son las debilidades del sistema? ¿Hacia dónde habríamos de dirigir nuestros esfuerzos? En el primer apartado se constata una cierta contradicción entre el discurso teórico de los estudiosos y el discurso de la Administración y el de la propia práctica educativa. En el análisis de los modelos educativos encontrados en las aufas se descubre la tendencia hacia una afirmación hegemónica de la cultura del pa(s de acogida. Entre las fuerzas para impulsar la educación intercultural se encuentra prioritariamente la sensibilidad animada por los estudios, movimientos, organizaciones, cursos y escuelas de verano. También el Programa de Educación Compensatoria, el Programa de Educación en la Diversidad» y la misma actitud de la Administración catalana han favorecido la escolarización de las minorías culturales. E/ Plan Interdepartamental de Inmigración constituye en sr un trabajo para coordinar esluerzos y dar un marco global a las respuestas parciales. Ahora bien, la pobreza de origen de un colectivo de inmigrantes y la existencia de una minoría culturalmente diferenciada han determinado una fuerte asociación entre el hecho de la marginación y el hecho de la diversidad cultural. La asimetría cultural impide una verdadera educación intercultural. Nuestros esfuerzos habrían de dirigirse a crear condiciones para un proyecto educativo intercultural, centrarnos fundamentalmente en la formación del profesorado y en concreto en la revisión de su forma de enseñanza-aprendizaje, estilo de comunicación y tipo de disciplina, esenciales para crear una auténtica educación intercultural.

La participació ciutadana: dimensió clau de l'educació per a la ciutadania

La participació ciutadana: dimensió clau de l'educació per a la ciutadania Cabrera, Flor; Donoso Vázquez, Trinidad; Folgueiras Bertomeu, Pilar; Luna González, Esther Aquest article té l'objectiu d'exposar les bases pedagògiques que fonamenten l'educació per a la ciutadania. Es parteix d'un model ampli de ciutadania proposat des del Grup de Recerca en Educació Intercultural (GREDI) que inclou el sentiment de pertinença a una comunitat, les competències ciutadanes i la participació activa. Partint d'aquests elements es plantegen propostes educatives (programes d'activitats i l'estratègia pedagògica d'aprenentatge-servei). L'article acaba amb una reflexió entorn de la formació per a una ciutadania paritària a les escoles, el nucli central formatiu de la qual al·ludeix a l'element de la participació de les dones en igualtat de condicions.

Risc i seguretat en el context educatiu: un debat necessari en el marc d'una educació orientada al desenvolupament de la ciutadania

Risc i seguretat en el context educatiu: un debat necessari en el marc d'una educació orientada al desenvolupament de la ciutadania Cabrera, Flor; Campo Sorribas, Jaume del En aquest article se profunditza en torna a les repercusions dels nous escenaris teòrics relacionats amb el desenvolupament del concepte de risc en la segona modernitat. Les tradicions d'anàlisi de la violència escolar o de la gestió positiva del conflicte, han constituït-del fet encara avui dia constitueixen- referents importants per a l'anàlisi de la seguretat en els centres educatius, però el desenvolupament d'un nou concepte de seguretat humana sorgit a partir dels Programes de les Nacions Unides pel Desenvolupament (PNUD) proporciona un marc de reflexió més ampli. Partint d'aquesta perspectiva, se pretèn operativitzar un model que permeti comprendre com es construeix la percepció de risc en el context escolar.

La introducció de la dimensió europea en el currículum de l'Educació Secundària Obligadtòria (ESO): una experiència d'avaluació participativa

La introducció de la dimensió europea en el currículum de l'Educació Secundària Obligadtòria (ESO): una experiència d'avaluació participativa Folgueiras Bertomeu, Pilar; Sandín Esteban, Ma. Paz Aquest article descriu una experiència duta a terme des de l'any 1999 fins el 2001 per un grup de treball subvencionat per l'Institut de Ciències de l'Educació de la Universitat de Barcelona. L'experiència es centra en l'aplicaicó i evaluació participativa en cinc instituts de la provincia de Barcelona, d'un programa d'activitats titulat "Construïm Europa? La dimensió Europea en la ESO". En l'article s'exposen les bases teòriques i metodològiques que fonamenten aquesta experiència així com el procés seguit i els resultats obtinguts al llarg d'aquests tres anys de feina en equip.

Models de desenvolupament professional del professor

Models de desenvolupament professional del professor Latorre, Antonio L'article recull les últimes revisions sobre els models de desenvolupament professional des d'una perspectiva actual i globalitzadora del tema. Exposa cinc models de desenvolupament professional: a) guiat individualment, b) basat en l'observació/evaluació, c)basat en la preparació (formació), d) basat en la implicació en processos de desenvolupament/millora, i e) basat en la indagació. Acaba recollint la proposta del MEC sobre la formació del professorat, dins del nostre context.

Inserció laboral i empleabilitat en el marc de l'Espai Europeu d'Educació Superior: el cas de la Facultat de pedagogia de la Universitat de Barcelona

Inserció laboral i empleabilitat en el marc de l'Espai Europeu d'Educació Superior: el cas de la Facultat de pedagogia de la Universitat de Barcelona Ventura Blanco, J. Javier; Martínez Olmo, Francesc Desde la perspectiva de la convergencia europea, se realiza una aproximación conceptual a la inserción laboral y a la empleabilidad, que permita una delimitación y definición terminológicas, y se aportan los datos de una investigación dirigida a las personas graduadas en Pedagogía en la Universidad de Barcelona durante los cursos 2001-2002 y 2002-2003, incluyendo detalles sobre el diseño de la investigación, así como sobre el análisis e interpretación de los resultados más relevantes. Se analizan las siguientes dimensiones: datos sociodemográficos, situación académica, experiencia laboral previa o simultánea a los estudios de Pedagogía, experiencia laboral posterior a la finalización de los estudios de Pedagogía, sobre el Prácticum de Pedagogía (empleabilidad e inserción laboral, modelo organizativo, evaluación) y la formación posterior a la finalización de los estudios de Pedagogía.

La bretxa digital: gènere i jocs d'ordinador

La bretxa digital: gènere i jocs d'ordinador Escofet Roig, Anna; Rubio Hurtado, María José La fi nalitat d'aquest article és refl exionar sobre una pràctica concreta que s'ha revelat creadora de desigualtat social en l'era digital: els jocs d'ordinador des de la perspectiva del gènere. Per això, es fa una revisió de la literatura existent per mostrar com, malgrat les bondats educatives de l'activitat lúdica, l'ús educatiu dels jocs d'ordinador és mínim. A més, es detallen diverses investigacions que mostren el biaix de gènere en diferents aspectes relacionats amb els jocs multimèdia.

Elaboració d'un programa de formació per promoure la participació activa en societats multiculturals

Elaboració d'un programa de formació per promoure la participació activa en societats multiculturals Folgueiras Bertomeu, Pilar Aquest article exposa les bases teòriques i l'estudi diagnòstic que fonamenten l'elaboració i l'aplicació d¿un programa de formació, específicament dissenyat per a dones, per promoure una participació activa. El programa, que inclou vint-i-dues activitats organitzades en cinc blocs temàtics, busca crear i promoure espais de participació on es fomenti el dret i la responsabilitat de participar, s'adquireixin les competències ciutadanes necessàries per tenir presència activa a l'espai públic, i es promogui un tipus d'identitat cívica a partir del diàleg i les relacions que es generen entre les persones participants.

Nous reptes de l'orientació en el context educatiu

Controversies metodològiques de la investigació

Controversies metodològiques de la investigació Mateo Andrés, Joan En aquest article es plantegen noves formes d'abordar les dues grans crisis generades a causa de l'escisió metodològica que va tenir lloc en els anys seixanta: la de legitimació i la de representació, crisis que són la base de les actuals controvèrsies metodològiques. Superar la dicotomía subjecte-objecte, transformar el concepte de validesa pel de fidelitat, entendre que la investigació es impensable desvinculada del context social i acceptar que la naturalesa més íntima del coneixement es troba en la multiperspectivitat d'aquest, constitueixen els elements clau proposts per a reduïr i tractar de superar la crisi. Per assolir-lo, aquest treball postula la necessitat de no continuar desvinculant la ciència de la filosofia, i de crear espais interactius entre ciència, tecnologia i societat.

Claus de la transició a l'Espai Europeu d'Educació

Claus de la transició a l'Espai Europeu d'Educació Mateo Andrés, Joan La Facultat de Pedagogia de la Universitat de Barcelona va haver d'afrontar el repte que suposava la transició cap a les noves titulacions, en unes condicions inicials especialment difícils: falta de confiança en la supervivència d'algunes de les seves titulacions en l'àmbit de l'Estat, escepticisme sobre les bondats del nou espai que s'obria, etc. En aquesta aportació fem un repàs de les claus que van justificar l'esforç fet per la nostra comunitat universitària i ho fem mitjançant un recorregut pels seus components més substantius; així, anem des d'una revisió dels continguts bàsics dels diferents comunicats i declaracions fins a una anàlisi compromesa sobre les amenaces de futur que poden arribar a contaminar o desvirtuar la implantació reeixida de les titulacions futures.

La construcció de la identitat europea: dimensions educatives

La construcció de la identitat europea: dimensions educatives Marín Gracia, Ma. Ángeles, 1955-; Rodríguez Lajo, Mercedes Construir una identitat europea es sentir-se membre d'una comunitat culturalment plural. Des d'Europa s'han establert diverses mesures per fomentar aquesta construcció d'una identitat europea. En aquest article s'analitzen de forma crítica alguns dels models proposats, els seus fonaments i les mesures educatives adoptades per fer-los realitat, fonamentalment des de la dimensió europea de l'educació. Es defensa un model de construcció de la identitat europea des de la ciutadaia múltiple, per la qual: "l'espai cívic comú europeu" implica la construcció conjunta d'una representació que té en compte les diferències i en el que els punts de vista diferents aconsegueixen complementar-se uns amb els altres. Per això es necessiten estratègies educatives que promoguin una noció de personalitat emancipadora i transcultural.

Algunes notes sobre la formació del professorat

Algunes notes sobre la formació del professorat Carrasco Calvo, Salvador Parlar sobre la formació del professorat a Catalunya i Europa, en el marc d'una reforma educativa i de les prioritats europees del 1993, considerant la formació inicial i la permanent, no és tasca facil. Aquest és, peró, l'encarrec rebut i el compromis adquirit. Sóc conscient d'algunes de les limitacions d'aquestes pagines, que provenen de la complexitat mateixa de les qüestions plantejades. Amb tot, no he renunciat a opinar amb llibertat sobre la nostra situació actual, referint-me tant a aspectes globals com a realitzacions i programes concrets, i fent-ho sense les limitacions i condicionaments que imposen, sovint, les representacions institucionals.

La formació dels nous mestres: revisió del pla d'estudis

La formació dels nous mestres: revisió del pla d'estudis Forner, Àngel Amb motiu de la publicació d'una sèrie d'artícles sobre les titulacions en Ciències de l'Educació de la Universitat de Barcelona, es revisen les condicions i les característiques dels estudiants per al mestre a partir dels resultats de diversos estudis desenvolupats per l'autor sobre aquest col·lectiu durant l'etapa 1993-1997