http://www.recercat.cat:80/handle/2072/152125 Wed, 19 Jun 2013 16:50:56 GMT 2013-06-19T16:50:56Z http://www.recercat.cat:80/bitstream/id/35047/ http://www.recercat.cat:80/handle/2072/152125 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/205558 Guerra, política i construcció de la pau: reflexions i directrius pràctiques a partir de l’estudi de l’antiguitat Gómez, Daniel; Ñaco, Toni; Principal, Jordi Sun, 01 Jan 2012 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/205558 2012-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/205556 2013: una oportunitat única per al Tractat sobre el Comerç d’Armes Alcalde Villacampa, Javier Aquest policy paper sosté que la Conferència Diplomàtica que se celebrarà el març de 2013 representa una oportunitat única per assolir el Tractat sobre el Comerç d'Armes (TCA). La nova ronda negociadora es portarà a terme pocs mesos després de la Conferència Diplomàtica de juliol de 2012, en què es va estar a punt d’arribar al consens. Des de llavors, el context internacional ha canviat i l’estabilitat en la política nacional dels Estats Units, el principal productor i exportador mundial d’armes, permet un optimisme moderat sobre la consecució de l’acord. El principal obstacle que trobaran els partidaris del tractat són les regles del joc i, concretament, la necessitat de consens per prendre decisions. Aquest text ofereix als activistes de la societat civil 11 recomanacions perquè incrementin la seva influència. Sun, 01 Jan 2012 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/205556 2012-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/205555 Conflicte regional per l’aigua a l’Àsia Central: un nou model de relacions energètiques descentralitzades Mañé Estrada, Aurèlia; Campins Eritja, Mar Sun, 01 Jan 2012 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/205555 2012-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/205554 Construir la pau i el desenvolupament a la Costa d’Ivori: decisions nacionals, responsabilitats i deures compartits Caramés, Albert Un any després de la segona volta de les eleccions presidencials, i a pocs dies de les eleccions legislatives (11 de desembre de 2011), la Costa d’Ivori es troba en un moment especialment important. Després d’intensos enfrontaments armats, el país sembla estar passant cap a una nova etapa de la seva història. Per aquest motiu, ara és un bon moment per establir una retrospectiva crítica de les causes de la crisi postelectoral que, a la vegada, serveixi per construir un escenari per a una construcció pacífica de l’estat. En coherència, aquest policy paper fa una sèrie de recomanacions a curt, mig i llarg termini i pensades a partir d’una premissa: construir la pau i el desenvolupament depèn exclusivament de decisions nacionals, ivorianes, però les responsabilitats i deures són, en alguns casos, compartits per actors nacionals i internacionals. Hom continua així el compromís de l’ICIP amb la construcció de la pau a la Costa d’Ivori. Sat, 01 Jan 2011 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/205554 2011-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/205552 Com fer més efectiva l’exigència de responsabilitat penal dels funcionaris i experts de les Nacions Unides en missió? Pons Ràfols, Xavier L’increment de les operacions de manteniment de la pau de les Nacions Unides (ONU) des del final de la Guerra Freda i el seu caràcter cada vegada més multifuncional ha suscitat una problemàtica impensada en haver aflorat denúncies de casos d’explotació i abusos sexuals comesos per part de personal pertanyent a aquestes operacions. Des de 2006 està en estudi a l’Assemblea General un Projecte de Convenció sobre l’exigència de responsabilitats penals als funcionaris i els experts de l’ONU en missió, que avança de manera molt limitada, tant pels problemes jurídics que suscita com per la manca de voluntat política per part dels Estats. Aquest policy paper examina els aspectes principals d’aquest Projecte de Convenció i pretén oferir propostes pràctiques per millorar l’efectivitat en l’exigència d’aquesta responsabilitat penal adreçada als responsables polítics de l’ONU i dels seus Estats Membres. Sat, 01 Jan 2011 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/205552 2011-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/171433 Estratègies per redimensionar la relació entre la UE i la CPI després de Kampala Jimenez Cortés, Claudia; Pi Llorens, Montserrat; Zapater Duque, Esther Fins a la primera Conferència de Revisió de l’Estatut de la Cort Penal Internacional (CPI), que se celebrà a Kamapala el juny de 2010, tant la Unió Europea (UE) com els seus estats membres s’havien mostrat com alguns dels principals promotors d’aquesta nova institució. Aquesta política, tanmateix, pot resultar afectada pel que succeí a Kampala. El fet que s’abordés un tema tan delicat com és la competència de la Cort per jutjar un crim d’agressió ha creat una divisió entre els estats de la Unió, que en pot posar en perill la implicació en aquest model de lluita contra la impunitat. Aquest policy paper pretén oferir propostes concretes per tal que la política de cooperació de la UE amb la Cort – tot i la disputa sobre l’agressió – no només no es redueixi, sinó que, fins i tot, i tant com sigui possible, sigui cada vegada més efectiva. Sat, 01 Oct 2011 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/171433 2011-10-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/152183 La prevenció de conflictes de la Unió Europea deu anys després de Göteborg Schünemann, Julia La Unió Europea (UE) ha fet passos molt significatius des que va adoptar el Programa de Göteborg per a la Prevenció de Conflictes Violents el 2001. Malgrat tot, els obstacles institucionals, una priorització insuficient i la manca d'un compromís polític clar han estat impediments fonamentals perquè la UE concretés les seves ambicions d'erigir-se en un actor global més eficaç en la prevenció de conflictes i la construcció de la pau. La pràctica concreta de la UE encara és el reflex d'una perspectiva de la gestió de les crisis clarament reactiva més que no pas d'un plantejament genuí favorable a la prevenció de conflictes. Aquest document d'actuació, principalment adreçat als qui dicten la política a seguir i les decisions de la UE i dels seus estats membres, exposa que la UE ha de realitzar un canvi que va de la simple gestió de crisis a posar més èmfasi en la prevenció de conflictes, tot augmentant així els seus avantatges comparatius. Això exigeix tenir unes prioritats clares i millorar el sistema d'alarma primerenca de la UE. Cal que la prevenció de conflictes s’integri de forma transversal en totes les polítiques exteriors d'Europa i que constitueixi el nucli del SEAE (el Servei Europeu d'Acció Exterior). Aparentment, el Tractat de Lisboa i el SEAE constitueixen una oportunitat única per a millorar la coherència i l'eficàcia de la UE com a actor globlal. Ara bé, s'està aprofitant aquesta oportunitat fugissera? Wed, 01 Jun 2011 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/152183 2011-06-01T00:00:00Z