<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" version="2.0">
<channel>
<title>RECERCAT - Ajuts a la recerca en seguretat</title>
<link>http://www.recercat.cat:80/handle/2072/151645</link>
<description/>
<pubDate>Wed, 22 May 2013 22:05:06 GMT</pubDate>
<dc:date>2013-05-22T22:05:06Z</dc:date>
<image>
<title>The Channel Image</title>
<url xmlns="http://apache.org/cocoon/i18n/2.1">http://www.recercat.cat:80/bitstream/id/34036/</url>
<link>http://www.recercat.cat:80/handle/2072/151645</link>
</image>
<item>
<title>Victimització d'emigrants a Catalunya: informe sobre una enquesta</title>
<link>http://www.recercat.cat:80/handle/2072/152098</link>
<description>Victimització d'emigrants a Catalunya: informe sobre una enquesta
Tamarit Sumalla, Josep M. (Josep Maria); Luque Reina, M. Eulàlia; Guardiola Lago, Maria Jesús; Salinero Echevarria, Sebastián
Resultats d’una enquesta de victimització a migrants, elaborada en el si del Grup de recerca “Sistema de justícia&#13;
penal”, amb el finançament de l’Institut de Seguretat de Catalunya. La recerca projectada parteix de la constatació de l’escàs coneixement existent sobre la victimització de la població migrant. Aquesta no és una singularitat del nostre país, sinó que és una deficiència universal, que té molt a veure amb la posició social de les persones migrants i amb les característiques de les fonts de coneixement de la delinqüència, tant les de caràcter oficial com les no oficials. Ja Christie (1986) havia advertit que la delinqüència soportada per la població migrant estava&#13;
infrarepresentada a les enquestes de victimització, fet que explicava per&#13;
la tendència d’aquests instruments de recerca a centrar-se en la&#13;
“víctima ideal”. Sigui o no certa l’afirmació, pot constatar-se fàcilment&#13;
com la forma en que normalment es duen a terme les enquestes permet pressuposar que no arriben a les persones migrants de la mateixa manera que a la població general. Un fet no menyspreable és que les&#13;
persones pertanyents a aquests col-lectius socials minoritaris disposen en&#13;
menor mesura de telèfon fix al seu domicili. A banda, s’ha de comptar amb els obstacles que poden dificultar l’accés dels entrevistadors o la confiança en aquests, i que les enquestes de victimització no&#13;
acostumen a estratificar la mostra incloent entre els grups de població prefixats en la mostra convidada la nacionalitat de les persones entrevistades. Les enquestes de victimització realitzades a Catalunya i,&#13;
en general, a Espanya, no han estat una excepció en aquests punts i per tant és pertinent dubtar si reflecteixen de manera adequada la victimització que pateixen aquests col-lectius.
</description>
<pubDate>Thu, 01 Jan 2009 00:00:00 GMT</pubDate>
<guid isPermaLink="false">http://www.recercat.cat:80/handle/2072/152098</guid>
<dc:date>2009-01-01T00:00:00Z</dc:date>
</item>
<item>
<title>Objetivos y carencias de la política criminal contra la pequeña delincuencia</title>
<link>http://www.recercat.cat:80/handle/2072/152094</link>
<description>Objetivos y carencias de la política criminal contra la pequeña delincuencia
Cugat Mauri, Miriam
Trabajo realizado en el marco del Proyecto de investigación, estudio y análisis sobre la&#13;
seguridad en Cataluña (ISPC 2009), gracias a la ayuda concedida por el Departament d’Interior en virtud de Resolución del director del Instituto de Seguridad Pública de Cataluña de 22 de diciembre de 2009 (DOGC núm. 5693 - 16/08/2010)
</description>
<pubDate>Thu, 01 Jan 2009 00:00:00 GMT</pubDate>
<guid isPermaLink="false">http://www.recercat.cat:80/handle/2072/152094</guid>
<dc:date>2009-01-01T00:00:00Z</dc:date>
</item>
<item>
<title>Autoavaluació de la seguretat integral en centres educatius: memòria justificativa</title>
<link>http://www.recercat.cat:80/handle/2072/151807</link>
<description>Autoavaluació de la seguretat integral en centres educatius: memòria justificativa
Gairín, Joaquín; Castro, Diego; Moles Plaza, Ramón-Jordi; Rosales, Manuel; Sentinella, Xavier; Vitolo, Olga; Díaz, Anna
Cada vegada són més els autors que remarquen la necessitat de que les organitzacions (i,&#13;
particularment, les empreses) avaluïn els riscos per a la seguretat i la salut i que adoptin mesures per a evitar o controlar els riscos, des de l’aparició de la Directiva 89/391CEE de la Unió Europea, relativa a&#13;
l’aplicació de mesures per a promoure la millora de la seguretat i la salut dels treballadors en el seu lloc de treball.&#13;
A Espanya, el tema de la seguretat i la prevenció de riscos laborals va guanyant importància en el terreny social i econòmic des de l’aparició de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals l’any 1995, també en els&#13;
centres educatius, on cada vegada es parla més de la salut laboral dels docents, del nivell de seguretat en els centres educatius i dels riscos als quals s’exposen diàriament els alumnes, professors i personal d’administració i serveis. &#13;
El present informe sintetitza el procés seguit per a la confecció de l’instrument d’autoavaluació de la seguretat integral en centres educatius.
</description>
<pubDate>Thu, 01 Jan 2009 00:00:00 GMT</pubDate>
<guid isPermaLink="false">http://www.recercat.cat:80/handle/2072/151807</guid>
<dc:date>2009-01-01T00:00:00Z</dc:date>
</item>
</channel>
</rss>
