http://www.recercat.cat:80/handle/2072/1495 Sun, 19 May 2013 20:27:32 GMT 2013-05-19T20:27:32Z http://www.recercat.cat:80/bitstream/id/35056/ http://www.recercat.cat:80/handle/2072/1495 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/4783 Historia, política y ciencia: el papel de los expertos en el debate sobre el agua en España Mülberger, Annette; Domènech i Argemí, Miquel; Tirado Serrano, Francisco Javier; Vilaró, Marta En la presente investigación estudiamos cuales han sido los temas y debates que se han generado en España alrededor del problema de la distribución del agua. Empezaremos nuestro relato con la aparición del primer proyecto hidrológico a finales del siglo XIX hasta la era de Franco, una época que podemos caracterizar como la de los grandes planes hidrológicos pensados para fomentar la expansión del regadío. Queremos ver cómo ha cambiado la dinámica del abordaje de estos temas, cuáles han sido los debates que han generado y cuáles los actores implicados en los mismos, prestando especial atención al papel de los expertos. Mon, 01 Jan 2007 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/4783 2007-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/3720 La historiografia de la malaltia durant el segle XX Arrizabalaga, Jon Fins a ben endins la dècada de 1920 la idea de que les malalties són entitats naturals essencialment contínues en l’espai i el temps —i, com a màxim, susceptibles en el cas de les afeccions infeccioses, d’experimentar canvis explicables per les lleis bioevolutives que regulen les relacions entre els diferents éssers vius— fou incontestable entre els historiadors de la malaltia, en gran manera en raó del paper “disciplinari” i, abans de res, legitimador de la ciència mèdica moderna, que la història de la medicina havia jugat des de la seva institucionalització a finals del segle XIX. Aquesta nota repassa la historiografia del segle XX sobre la malaltia humana des de la història de la medicina. Se n’examinen sucessivament: la “perspectiva bacteriològica”, la influència de la història cultural i social, i l’impacte del socioconstructivisme. A la fi, se n’apunten les propostes més recents des del “gir lingüístic” i el postrelativisme. Thu, 01 Jan 2004 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/3720 2004-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/3613 El pluralisme mèdic: una clau interpretativa per a una història integral de la medicina Perdiguero Gil, Enrique; Congrés d'Història de la Medicina Catalana (13è : 2004 : La Canonja, Catalunya); Taula rodona "Noves tendències historiogràfiques de la medicina a les portes del segle XXI" El recurs als professionals sanitaris es sols una part de totes aquelles iniciatives, actuacions o creences que els nostres avantpassats van desenvolupar per conservar o millorar la salut, prevenir la malaltia o recuperar la salut. El recurs a altres tipus d'instàncies assistencials o terapèutiques, que es coneix com "pluralisme assistencial", sol ser la norma més que l'excepció. Per a enfocar adequadament aquest problema, cal centrar la indagació històrica sobre aquells -les persones malaltes o sanes- que volien i buscaven la salut. Aquests tipus d'acostaments pretenen tenir en compte totes les possibilitats a les quals es va recórrer en el passat per tal d'afrontar els problemes de salut. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/3613 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/3609 Tendències historiogràfiques de la medicina a les portes del segle XXI Martínez Vidal, Àlvar; Huguet Termes, Teresa; Taula rodona "Noves tendències historiogràfiques de la medicina a les portes del segle XXI"; Congrés d'Història de la Medicina Catalana (13è : 2004 : La Canonja, Catalunya) Text introductori de la ponència titulada "Tendències historiogràfiques de la medicina a les portes del segle XXI” presentada en el marc del XIII Congrés d’Història de la Medicina Catalana (La Canonja, 2004). S’introdueixen les sis contribucions que integraren la ponència i s’exposen algunes reflexions de caire general sobre la situació actual dins la tradició historiogràfica de la ciència i de la medicina. El fitxer conté l'article en català i en castellà. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/3609 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/3608 Les biografies mèdiques: entre l'hagiografia i la història Martínez Vidal, Àlvar; Pardo Tomás, José; Congrés d'Història de la Medicina Catalana (13è : 2004 : La Canonja, Catalunya); Taula rodona "Noves tendències historiogràfiques de la medicina a les portes del segle XXI" El treball analitza la tradició del gènere biogràfic dins la historiografia mèdica, iniciada amb el model biobibliogràfic i continuada amb les grans figures de la medicina, que entrà en crisi amb la història social de la medicina. Es plantegen les utilitats actuals del gènere biogràfic i si és possible escriure biografies mèdiques no desconnectades dels nous corrents historiogràfics. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/3608 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/3607 Una reflexió historiogràfica sobre l'hospital com a espai de medicalització Huguet Termes, Teresa; Congrés d'Història de la Medicina Catalana : 13è : 2004 : La Canonja, Catalunya; Taula rodona "Noves tendències historiogràfiques de la medicina a les portes del segle XXI" El treball analitza la historiografia existent sobre les institucions hospitalàries com a espai de medicalització des de la segona meitat del s. XX. La finalitat és estudiar de quina manera diverses tendències historiogràfiques han percebut l’hospital com a espai de creació i difusió de coneixement científic. S'ha atorgat particular interès a les visions sobre el seu rol en la transformació de la medicina occidental i també als factors aliens a la medicina que, segons alguns historiadors, han, valgui la paradoxa, contribuït a transformar l’hospital en una institució mèdica. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/3607 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/3606 Historiografia i història de la salut pública Zarzoso Orellana, Alfons; Congrés d'Història de la Medicina Catalana : 13è : 2004 : La Canonja, Catalunya; Taula rodona "Noves tendències historiogràfiques de la medicina a les portes del segle XXI" Aquest text planteja, des d’un punt de vista historiogràfic, com el concepte de salut pública es va construir històricament en les primeres dècades del segle XIX a Anglaterra i com es va construir historiogràficament a mitjan segle XX, al costat del procés de professionalització dels salubristes. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/3606 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/1496 CEHIC 10 anys : memòria 1995-2005 Centre d'Estudis d'Història de les Ciències http://www.recercat.cat:80/handle/2072/1496