http://www.recercat.cat:80/handle/2072/6 www.upf.edu 2012-02-11T13:40:59Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/179634 Crème Noisette. What else? Alarcón Cruz, Cristina; Anglada Viu, Marta; Fernández Margalef, Laia; Rodríguez Albà, Laura Segurament us sonarà aquest eslògan: Nespresso, What else? Café, cuerpo y alma. Segurament, si us mencionem a l’actor George Clooney, ja no només l’identifiqueu amb una de les seves pel·lícules, sinó que directament us ve la imatge de l’anunci que protagonitza per Nespresso. I fins i tot, segurament, molts dels que esteu llegint aquest text, no us heu pogut resistir a la temptació i ja disposeu d’una màquina Nespresso a casa vostra. Nespresso s’ha convertit en un fenomen de masses i en una de les empreses que més està creixent en aquests últims anys. Per tots aquests motius, a l’hora de triar quin seria l’eix fonamental del nostre treball, vam decantar-nos per aquesta empresa. El que pretenem amb aquest treball és esbrinar tots els passos que s’han de seguir per a llençar un nou producte al mercat i analitzar la importància que té el marketing per a les empreses d’avui dia. Hem emmarcat aquests dos objectius dins de l’empresa Nespresso, i és per això que portarem a terme el llançament d’una nova càpsula d’un gust original, analitzarem com serà el seu procés productiu i dissenyarem les possibles tècniques de promoció per tal que tingui èxit. Pel que fa al segon objectiu, comprovarem mitjançant un experiment el grau d’influència que té el marketing sobre els clients. Referent a les conclusions que hem extret amb el nostre treball, aquestes són, per una part, la creació de Crème Noisette, una nova càpsula que no us deixarà indiferents; i per l’altra, que Nespresso basa el seu èxit en la qualitat, però sempre acompanyada d’una gran campanya de marketing. Voleu continuar descobrint els secrets que amaga el llançament d’una nova càpsula? Voleu saber si la gent aprecia realment totes les varietats que ofereix Nespresso? Per a descobrir-ho, us convidem a llegir el nostre treball. 2009-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/179612 Educational policy in Spain - a federal illusion? Holesch, Adam, 1977- Education and health policy are two of the public policies, which in Spain have been assigned to the Autonomous Communities (AC). This transfer of powers could be considered a proof for the strong “self-rule” of the AC, which in turn shows that Spain could be classified as a federal state. In the following analysis the authors in some parts disagree with that conclusion, showing that considering the education area Spain is “heavy at the top”. Due to the state’s exclusive power to regulate the basic conditions guaranteeing the equality of all Spanish citizens, the important and final decisions are taken at the center through the framework legislation. The AC play a minor role in the legislation process, they have to adopt the center decisions. De-centralization and extension of the framework legislation are highly connected: The central state reacted with strong framework legislation to the stages of the educational decentralization process. In addition, the concentration of important framing powers within the central state does not make educational reforms more infrequent. However, such reforms are the results of a competition between the parties, and not between the AC or between the AC and the central state 2012-02-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/179608 Proyecto Kimbi : Márketing viral. Pásalo o no Belda López, Ignacio; Dodani Shewak, Anil; Mosteirín Sánchez, Noemí; Torrecilas Coma, Clara “Un reciente estudio de la consultora Nielsen estima en 49.650 millones de € las pérdidas anuales procedentes de la inversión en publicidad no efectiva en el mundo”. Esta noticia refleja un hecho que causa alarmismo en la sociedad. Semejante gasto desbaratado en llevar a cabo un proyecto que no causa ningún beneficio es motivo de preocupación entre economistas y profesionales del Marketing. Ciertamente, entenderíamos que multitud de personas se llevasen las manos a la cabeza ante la evidencia de semejante despilfarro. Llegados a este punto, hay que comunicar dos hechos. En primer lugar, hemos de aclarar que este es un titular ficticio y los datos que se aportan son irreales. Lamentablemente, en segundo lugar se ha de exponer que las cifras estimadas reales duplican –siendo optimistas‐ las anteriormente citadas (1 “Advertising expenditure forecast 2008” ZenithOptimedia – Nielsen Facts 2008). Actualmente los expertos en Marketing están en medio de un proceso de búsqueda de nuevas fórmulas que aumenten la eficacia y reduzcan el gasto de sus campañas publicitarias, y ése es el terreno en donde se mueve el Marketing viral, fenómeno en plena expansión gracias a la creciente importancia de Internet en nuestras vidas. Este hecho fue lo que nos ha empujado a investigar sobre la disciplina y sus métodos. Descubrir qué se ocultaba detrás de la categoría “viral” y darnos cuenta de su imparable desarrollo, descubriendo cómo habíamos sido a la vez verdugos y mártires en la propagación de mensajes publicitarios. En nuestro trabajo queremos darle un nuevo sentido al concepto de ahorro en el Marketing viral, intentado descubrir si es posible llevar a cabo una transformación low‐cost del concepto de Marketing viral y aplicarla con éxito a un sector de la población en el que podamos controlar los efectos de una campaña de dichas características, por lo cual escogimos a los estudiantes del campus de Ciutadella de la Universidad Pompeu Fabra como target de nuestra campaña. Además, nos planteamos analizar el ahorro de nuestra campaña mediante el análisis y comparación coste‐resultado de otras vías de Marketing tradicionales con un concepto novedoso y a la vez preciso como es el de “eficacia real publicitaria”, en el cual nos servimos de estudios sociopsicológicos de consumidores para establecer unos baremos más cercanos a la realidad que los métodos más comunes de medición de resultados publicitarios. Para ello, es necesario crear una identidad completamente nueva. Es aquí donde surge la marca, franquicia, empresa, organización y filosofía –ficticias‐ Kimbi. Y el reto exige un esfuerzo notable: dar a conocer una identidad –comercial y empresarial‐ ficticia que no ofrece ningún servicio ni producto a un sector poblacional y crear expectativas en el objetivo, llamar su atención, grabar en sus mentes nuestros identificativos y esperar que el virus del “movimiento Kimbi” se propague entre ellos con éxito. Es decir, competir en el saturado panorama publicitario contra multitud de multinacionales que ya tienen unos usuarios fieles y una reputación labrada, que ofrecen productos y servicios de manera gratuita en bastantes ocasiones y que disponen de ingentes cantidades de recursos y capital para publicitar su identidad comercial en multitud de medios mainstream con el objetivo de atraerles y causarles un impacto publicitario. Esperamos haber conseguido, al menos, que el lector sienta el deseo de ver el trabajo. ¿Queréis descubrir el resultado? 2009-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/179601 L'Estalvi d'aigua domèstic Belenes Rotllant, Lluís; Ferrer Pujol, Marc; Grau Clapers, Marc; Martínez Aguilà, Albert Al llarg de la història, els recursos hídrics han estat motiu de controvèrsia entre diferents pobles. L’aigua és un recurs fonamental i limitat; hi ha un gran percentatge de persones que no tenen accés a l’aigua potable i això provoca que l’aigua s’hagi convertit en un bé pràcticament de luxe per a moltes persones. Actualment la demanda d’aigua potable és molt elevada, amb una tendència de creixement, doncs estan proliferant els conreus extensius, camps de golf, les grans urbanitzacions on l’aigua és escassa... Per a solucionar aquestes situacions, els governs haurien de canviar a través de diverses polítiques, aquesta tendència creixent i tant poc sostenible. Recentment hem viscut de primera mà èpoques de sequeres que ens han fet reflexionar a tots d’una manera o altra. Però, què podem fer nosaltres des del nostre àmbit, és a dir, l’àmbit domèstic? En aquest treball es presenten les diverses maneres d’estalviar aigua a les llars, des de sistemes molt senzills, fins a nous aparells electrodomèstics d’alta eficiència. Farem un anàlisis sobre el cost econòmic que suposa implantar aquesta sèrie de mesures. Serà necessari saber quanta aigua es consumeix en algunes llars representatives i com es distribueix entre les diferents necessitats que tenen les famílies (aixetes, wc’s, rentavaixelles,etc), per tal d’estudiar la manera de reduir aquest consum. Per altra banda, cal destacar que plantejarem aquestes mesures tenint en compte la visió econòmica, es buscarà la manera de conciliar l’estalvi econòmic amb l’estalvi d’aigua. La gran pregunta que es vol respondre amb aquest estudi és si surt rendible la utilització de sistemes de reducció de consum, electrodomèstics d’alta eficiència... Així doncs, aquest treball intentarà donar a conèixer incentius cap a l’ús sostenible d’un bé tan imprescindible com és l’aigua potable. 2009-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/179599 Análisis económico del derecho : ¿es rentable, en términos económicos, incumplir la normativa medioambiental? Navarrete Fombella, Sonia; Raich de Castro, Glòria; Valle Martínez, Alejandro; Valls Mullor, Marina El mundo ha evolucionado imparablemente en el último siglo. El hombre ha dado un gran salto en el progreso modificando los sistemas productivos, el ritmo de vida e incluso la organización económica. Varias son las voces de alarma que se han alzado en los últimos años poniendo de relieve las nefastas consecuencias que todo ello proyectaba sobre el medio ambiente. Y es que el progreso ha ido innegablemente ligado a otro nuevo concepto: la contaminación. La preocupación por adaptar sistemas productivos sostenibles, reduciendo el impacto ambiental, ha ido en aumento implicando a los gobiernos y los entes internacionales. Un importante instrumento para reducir el impacto medioambiental ha sido la concienciación y la educación de la población pero, desafortunadamente, es una tarea que requiere mucho tiempo, por lo que, acorto plazo, no siempre es suficiente. Por ello, en los últimos años, se ha sucedido un aluvión de normas cuyo objetivo se centra en la preservación del medioambiente imponiendo obligaciones a los ciudadanos a fin de ir moldeando actitudes sostenibles. El presente trabajo se centra en el análisis de las normas administrativas en materia medioambiental. Nuestro estudio pretende analizar si los incentivos económicos que de ellas se derivan son suficientes para imprimir una actitud cívica y respetuosa con el medio ambiente o, si de lo contrario, el legislador se ha de servir de instrumentos más severos como las sanciones penales o la clausura de actividades empresariales. Una pregunta clave se esconde tras este estudio ¿es rentable económicamente cumplir la normativa medioambiental? Las principales conclusiones que hemos alcanzado tras la realización de este estudio gravitan sobre la idea de que los incentivos económicos son muy débiles como para conseguir guiar la conducta de los empresarios conduciéndola al cumplimiento de la normativa. Son necesarias medidas más drásticas, más coercitivas, para conseguir la adecuación del comportamiento de los agentes económicos. Lamentablemente, la Administración no les puede conceder la libertad de decidir cumplir o no cumplir, bajo la amenaza de la sanción económica. Por el contrario, debe imprimir sobre el agente económico un grado superior de fiscalización, controlando, antes del inicio de su actividad, la adecuación de su comportamiento a la normativa de protección del medio ambiente, bajo pena de no poder desarrollar su empresa. Sin embargo, nuestro estudio también arroja conclusiones esperanzadoras: a pesar de que el análisis económico de la normativa conduce al empresario a la solución óptima de no cumplir, las medidas alternativas emprendidas por la Administración van forjando en la mente de los agentes económicos la percepción de que el desarrollo sostenible es una obligación, más allá de los incentivos pecuniarios, y las medidas en pro de la preservación del medio ambiente se van convirtiendo, con el paso del tiempo, en acciones que indudablemente se tienen que emprender. Por ello, la idea central que debemos extraer de este estudio es que, a pesar de que las sanciones -económicas o de otro tipo- son necesarias para reorientar la conducta de los empresarios, toda vez que otorgan incentivos para actuar de una forma que no lo hubieran hecho en el ejercicio de la más absoluta libertad, al final lo que verdaderamente lleva a conjugar los intereses públicos y privados es la concienciación de los individuos, su educación y el afianzamiento de la creencia de que el mundo es un pequeño paraíso que debemos cuidar. Cueste lo que cueste. 2009-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/179596 Colònies Febrer 2010 Llimós Bifet, Sònia; March Farre, Anna; Matas Sabaté, Ferran; Trullols Carralero, Meritxell Actualment l’educació és un dels pilars fonamentals de la nostra societat. Qualsevol modificació que es produeix sobre algun aspecte educatiu sempre comporta tot tipus d’opinions perquè tota la població, d’una manera o d’una altra, hi està implicada. La proximitat del tema i la implicació de tots els ciutadans, doncs, són alguns dels motius que ens ha portat a escollir el tema del nostre treball en l’assignatura d’Economia Aplicada II. L’11 de febrer de l’any 2009 el conseller d’Educació, Ernest Maragall, va fer pública una proposta de modificació del calendari escolar a Catalunya. Aquesta reforma implica, a grans trets, una redistribució de les vacances al llarg del curs. La distribució actual de les vacances durant el curs (excloent l’estiu) no sembla la més adequada per a optimitzar el rendiment dels alumnes. Per altra banda, les 11 setmanes de vacances d’estiu actuals mantenen massa temps els alumnes deslligats de l'activitat escolar. És per això que la proposta de modificació preveu una reducció del període devacances d’estiu que es veu compensat amb increments equivalents en altres èpoques de l’any. És important destacar que aquest fet comportaria una homogeneïtzació dels períodes de vacances amb la majoria de països de la resta d’Europa. Les dates de Setmana Santa varien cada any, la qual cosa provoca que durant alguns cursos el segon trimestre sigui excessivament llarg. Així doncs, la solució que inclou la proposta és establir una setmana de vacances al mes de febrer o principis de març. Avui en dia, però, el fet d’implantar una setmana de vacances al febrer és sinònim de problemes en termes de la conciliació laboral i familiar. És per tot això que hem decidit elaborar un treball basat en la creació, organització i desenvolupament d’unes colònies dirigides als infants durant la setmana de vacances que el departament d’educació preveu implantar durant el mes de febrer o març.1 La nostra intenció en aquest treball, doncs, és estudiar la rendibilitat d’aquest projecte, és a dir, realitzar un estudi cost-benefici a partir d’una anàlisi de mercat. Per això, hem cregut interessant comparar dues alternatives: l’estada a les colònies i la contractació dels serveis d’un/a “cangur” a la ciutat de Barcelona. A continuació podem llegir les observacions que ha elaborat el Departament d’Educació. “Introducció de setmanes de descans al llarg del curs. Si bé es poden considerar diferents combinacions (finals d’octubre, finals de febrer, una setmana afegida a Setmana Santa…) aquesta opció implicaria, en general: - Canviar l’organització social de les vacances. Es considera imprescindible un pacte amb el món laboral per a la conciliació dels horaris familiars i laborals. - Preveure els costos d’oferir activitats generalitzades d’escoles obertes durant les setmanes de descans intercalades al llarg del curs. - Explorar la resposta de les entitats de lleure, per tal de veure si podrien oferir activitats en les setmanes esmentades. - Acordar amb les universitats calendaris semblants per a facilitar la contractació de monitors de lleure educatiu. Es considera fonamental no incrementar el nombre de dies lectius previstos al Pacte Nacional per l’Educació (entre 175 i 178).”2 Així doncs, l’organització de les colònies és una de les alternatives reals proposades des del Departament d’Educació. Amb aquest treball podrem extreure conclusions sobre el cost que podrien suposar a nivell particular i també a nivell macroeconòmic, és a dir, tenint en compte tots els escolars de Catalunya afectats per la reforma del calendari de vacances. 1 Veure calendari proposat pel Departament d’Educació a l’annex 1. 2 Informació extreta de www.gencat.cat/educacio 2009-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/179594 Les Trampes de les emocions Aldomà Sió, Adrià; Barqué Duran, Albert; Guerrero Santiago, Carles; Nistal Pueyo, Alejandro • La següent investigació tracta d’estudiar la presa de decisions dels individus sota un previ ancoratge influenciat o no a través d’estímuls emocionals. La nostra intenció es fer un anàlisi a través d’un experiment econòmic per poder mesurar l’impacte o el grau d’afectació dels estímuls i les emocions en les respostes dels individus. El treball consideraria en tots els experiments un grup de control, que no seria sotmès a cap estímul ni emocional ni numèric i al qual se li demanaria resposta, i tres línies d’investigació més que rebrien diferents tipus d’impactes emocionals: eròtics (situació o entorn d’excitació) i terror (situació o entorn de pànic o límit) i les seves corresponents àncores. La tercera via no rebria cap impacte emocional per a poder comparar, estudiar i comprendre millor els resultats. Després veuríem les seves respostes i el grau o nivell d’ancoratge que se’ls hi deriva i el compararem amb els resultats del grup de control per veure si té efecte (i si el té, en quina mesura) aquestes emocions sobre les respostes. L’estudi recau en com els estímuls en forma d’emocions han modificat (o no) l’ancoratge dels voluntaris i poder estudiar quin és l’òptim punt d’ancoratge quan es donen els tipus d’estímuls ja mencionats. També s’analitzen dades com les del sexe, l’ancoratge entre les xifres absolutes, etc... A través de l’experiment, i després de la recopilació de les dades, i l’elaboració de gràfics i taules estadístiques volem trobar una aplicació socioeconòmica, vinculada amb el marketing, que descobrirem a través a de les conclusions, la realitat i les respostes a les hipòtesis que hem plantejat. És a dir, aplicacions que estiguin connectades a la idea de com juguen les emocions alhora de prendre decisions en la nostra vida quotidiana. D’aquest estudi, els economistes en podem treure profit per a predir les eleccions dels consumidors en àmbits com el del poder de compra, entre molts altres que intentarem tractar al llarg del nostre experiment. 2009-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/179590 Recollida selectiva porta a porta Bellonch, Gemma; Castellarnau, Laia; Jiménez, Laura; Wu, Dongni Sap la gent quin és el model de recollida selectiva porta a porta? Ajuda aquest sistema a la preservació del medi ambient o es tracta simplement d’un mite? Això és el que ens vam preguntar nosaltres a l’inici del treball. Aquest model s’aplica des del mes de novembre del 2008 a Palau-solità i Plegamans, un municipi del Vallès Occidental. A partir de l’estudi d’aquest cas pràctic hem volgut analitzar la viabilitat d’aquest sistema i la seva acceptació social. Comprovarem que aquest sistema és deficitari i que els impostos juguen un paper molt important en el finançament del sistema actual. Un altre objectiu és comparar el sistema porta a porta que hi ha actualment amb el que es va proposar en l’anterior legislatura, basat en la divisió del poble en dues zones amb models de recollida diferents. Concretament, ens interessa saber si va ser una bona idea canviar de sistema i, tal com veurem més endavant, la resposta és afirmativa. També volem saber si aquest model es podria aplicar a altres municipis amb densitat i poblacions diferents. A través d’aquest treball, veurem que la densitat de la població és un dels factors més importants, malgrat que influeixen altres elements (per exemple, l’acceptació social). 2009-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/179564 La crisis en el sector del automóvil González Murillo, Meritxell; López Cancela, Laura; Rubio Laso, Lorena; Serra Prunés, Gemma La industria del automóvil es un sector vital para la economía mundial y dentro de la actividad industrial en general, ya que, a su vez, influye en otros sectores industriales: sectores de bienes de equipo, tecnologías de la información, plásticos, caucho, entre muchos otros. Por este y otros motivos que expondremos más adelante hemos decidido encaminar este trabajo hacia un análisis exhaustivo de ese sector, a partir de su evolución histórica y su situación actual. Cabe decir que nuestro trabajo se centra exclusivamente en el ámbito español ya que, en otro caso, nuestro análisis hubiese sido muy generalizado y no hubiésemos podido profundizar más en el tema estudiado 2009-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/179557 La Gestió econòmico-empresarial d'un club de futbol Batalla Santiveri, Marc; Boronat Mestres, Roger; Roig Miserendino, Miquel; Sánchez Moscona, Daniel Hi ha records que perduraran sempre; el gol d’Iniesta contra el Chelsea, la boleia de Zidane a Hampden Park… Aquests moments memorables que queden gravats a les retines de tots nosaltres i produeixen una immensa felicitat a l’ésser humà, que l’emocionen, que el fan casi plorar. Tot això es produeix gràcies a un esport de masses molt present en les nostres vides, el futbol. Una activitat merament esportiva que s’ha convertit, amb el pas dels anys, en quelcom més que un esport, ha travessat l’àmbit purament sentimental d’una regió fins a assolir nivells d’autèntica globalització arreu del món. I és precisament el fet que el futbol porta una immensa passió a tots els racons de la societat, el que fa plantejar-nos el funcionament d’aquesta gran indústria de l’entreteniment. La realitat, tanmateix, revela l’existència de tot un món econòmico-empresarial que s’amaga darrere aquest espectacle, del qual, els veritables protagonistes són els clubs de futbol. Sense ells no es produiria mai l’espectacle. És per aquest motiu, que centrarem el nostre anàlisi sobre aquestes entitats esportives: veure el seu funcionament en la seva vessant més econòmica (1). En el present estudi s’analitzarà tot el funcionament intern d’un club, des del seu marc legal fins a l’econòmic, parant molta atenció en el que és el mercat futbolístic, el qual, al cap i a la fi, acaba relacionant la part més esportiva amb l’empresarial. A partir d’aquí intentarem extrapolar aquest entramat al que és el món futbolístic en general. Amb això, intentarem qüestionar-nos el perquè del gran moviment de divises existent, actualment, en aquest esport. Com pot ser que un club inverteixi més de 30 milions d’euros (2) només en el que seria contractar un nou treballador? Com es poden generar tants recursos per després gastar-los en nòmines astronòmiques pels jugadors? Doncs aquest seguit de qüestions es el que pretenem respondre en aquest treball, de la forma més amena i clara possible, amb els gràfics i taules més adients. (1) Com que de clubs de futbol n’hi ha molts i no els podem analitzar tots un per un, partirem de la base d’agafar-ne un com a model, en aquest cas, per la seva proximitat i facilitat d’obtenció de dades hem escollit el FC Barcelona. (2) Quantitat que equival, ni més ni menys, a 500 vegades el sou d’un treballador mitjà al llarg de tota la seva vida 2009-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/179551 La Seguridad Social vista como un esquema piramidal Alvaro Benítez, Carla; Andrés Rodríguez, Sandra; López Caner, Erika; Piñol Mediano, Anna ‘España es uno de los seis países de la Unión Europea cuyas cuentas van a sufrir un mayor empeoramiento debido al efecto envejecimiento de su población. Y la población parece ser muy consciente de ello, puesto que el 49% de los españoles dudan de la viabilidad del sistema de pensiones’ (Extracto de artículo publicado el 24 de abril de 2009 en El Periódico.) Dos fueron los motivos para decantarnos en la elección de este tema: por un lado, el año pasadovimos cómo en nuestra Universidad se desarrollaban esquemas de Ponzi a pequeña escala entre los estudiantes; y por otro, paralelamente asistíamos al descubrimiento del ‘Caso Madoff’, uno de los mayores y más escandalosos fraudes financieros de la historia, con el que se puso en evidencia el definitivo resquebrajamiento del actual sistema económico internacional. Desde el primer momento del trabajo, nos interesó tanto la estructuración y funcionamiento de este tipo de esquemas, como su aplicación en determinados ámbitos de la vida real. Pero, una vez introducidas en este complejo entramado, lo que más nos sorprendió fue la ambigüedad y controversia a la que están sujetos, ya que mientras en su mayoría son considerados estafas y están condenados por la ley, también observamos contrariamente una clara aceptación de parecidas manifestaciones respaldadas legalmente por ser consideradas socialmente beneficiosas. Queríamos huir de la mera representación teórica del tema de las pirámides y dotar de un tinte distinto a este trabajo, por lo que decidimos enfocarlo hacia ese tipo de construcciones que, pese a ser legítimas, no dejan de tratarse de estructuras supuestamente piramidales, por las grandes similitudes que tienen. La búsqueda de tales evidencias en el marco de nuestra sociedad actual guió nuestros primeros pasos. Surgieron diversas ideas que poco a poco fuimos descartando, perfilando y orientando hasta dar con lo que constituye, hoy por hoy, el objetivo de nuestro trabajo: establecer un paralelismo entre el sistema de pensiones de la Seguridad Social Española y un esquema piramidal, así como, si fuera válida tal relación, reflexionar sobre las repercusiones de toda índole que puede traer consigo a corto y a largo plazo. Empezamos introduciendo al lector inevitablemente en el marco teórico e histórico de los esquemas piramidales, presentando una idea general de su naturaleza y tipología y comentando el tratamiento legal que les corresponde. A continuación, analizamos las similitudes existentes entre un esquema piramidal abierto y el sistema de pensiones de la Seguridad Social Española, estableciendo en realidad una ecuación de identidad entre ambas. Una parte sustancial de este análisis se destina a la reflexión acerca de los elementos clave que determinan tanto la creación, mantenimiento y desmoronamiento de ambos sistemas: la confianza de los agentes y los recursos disponibles -dinero o personas-. Sabemos que en un esquema piramidal abierto, la pérdida de confianza le precipita inevitablemente a su fin, mientras que en el caso de la Seguridad Social tal amenaza queda neutralizada por la Ley. Por ello y aceptando tal teoría como cierta, la falta de recursos, contribuyentes en este caso, se erige como el principal problema de los sistemas de pensiones a largo plazo. Una vez alertado este hecho, decidimos centrarnos en el cambio sufrido en las pautas demográficas, tanto españolas, como europeas. Más concretamente, hemos examinado los factores que contribuyen al creciente proceso de envejecimiento de ambas sociedades, así como su relación con el potencial colapso del sistema -previsto por los más reputados especialistas y corroborado en la mayoría de los medios de comunicación para dentro de unos treinta años. Por último, plantemos las posibles soluciones o alternativas al problema, recordando previamente los motivos o justificaciones para la existencia de la Seguridad Social en la Conclusión reflexionamos sobre las repercusiones éticas y morales que podría tener un conflicto de tal envergadura. 2009-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/179550 El Màrqueting de Zara i l'efecte de la crisi a Inditex Bajona Ametller, Laia; Carmona Nieto, Marta; Khrystova, Kristina; Cobo Velasco, Paula L’objectiu del nostre treball és estudiar certes parts del màrqueting de Zara i comprovar com ha afectat la crisi a Inditex. Bàsicament, volíem veure si eren certes algunes de les afirmacions que havíem conegut a través de la xarxa i de certs llibres. Per tal de realitzar un millor estudi, hem comparat certes estratègies de màrqueting de Zara amb les de Mango i hem comparat els últims resultats econòmics d’Inditex amb els de Mango. Hem comprovat que bastants de les informacions conegudes han estat certes. Com a afirmacions, i per tant, com a conclusions del nostre treball, podem trobar, pel que fa a la primera part del nostre treball, la part dedicada al màrqueting, que Inditex segueix unes estratègies de màrqueting bastant particulars i, comparant-ho amb Mango, bastant diferents a les d’aquest últim. Per exemple, les estratègies de publicitat seguides per Zara són molt diferents a les de Mango, més endavant explicarem perquè. Una cosa important a destacar, és que en un principi crèiem que Zara no invertia en publicitat, però hem descobert que sí que ho fa, però, tal com hem dit, d’una manera molt diferent a la de Mango. Continuant amb estratègies de màrqueting, hem de fer menció de l’ús dels aparadors com a publicitat de la marca, entre d’altres coses. Pel que fa a una altra estratègia de màrqueting de Zara, cal dir que hem descobert que el fet de tenir dues botigues molt properes és beneficiós per Zara, no tant per les vendes, sinó com a forma de publicitat. Un altre punt molt important a tenir en compte és la principal clau de l’èxit de Zara que, segons el nostre estudi, ha resultat ser “La Moda”. Ja per últim, cal dir que podem afirmar la sospita que cada Zara és diferent, segons on està aquest ubicat, tant en tipus de roba com en aparadors, fet que ens demostra que cada Zara va dirigit a un tipus de consumidor diferent. Pel que fa a la segona part del nostre treball, hem arribat a la conclusió que Zara no ha patit molt per la crisi, tot i que el seu rendiment econòmic des que va començar aquesta, no ha estat tan bo com altres anys. 2009-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/179539 Un duro pulso ¿Qué diferencias hay entre las aerolíneas tradicionales y las de bajo coste y cómo se verán afectadas tras la llegada del AVE a Barcelona? Castellanos Alcalde, Josep M.; Cortés Rodríguez, Silvia; Muñoz Calvet, Xavier; Sandino Martínez, Jennifer ¿Es usted un apasionado de los viajes? ¿Se ha vuelto un asiduo de los aviones? Si la respuesta es afirmativa, se habrá dado cuenta que en estos últimos años el precio de los billetes está bajando considerablemente. Seguramente, alguna vez se habrá preguntado a qué se debe que ciertas compañías aéreas puedan ofrecer ofertas tan atractivas para sus vuelos. La respuesta más evidente sería decir que la causa de ello consiste en una reducción de sus costes mediante la eliminación de servicios tradicionales como catering a bordo o prensa, pero la realidad va más allá. El fenómeno low cost surgido en el mercado de las aerolíneas sigue una serie de estrategias que le permite diferenciarse de sus competidoras convencionales y, de este modo, alcanzar precios que resultan mucho más apetecibles para los consumidores. Su éxito no sólo se ve reflejado en su cuota de mercado, que es cada vez más amplia, sino también en que este fenómeno se está extendiendo a otros sectores como la hotelería, el automovilismo o la red ferroviaria. Por otro lado, la ruta aérea Barcelona-Madrid es la más frecuentada del mundo. ¿Qué pasaría si otro medio de transporte competitivo hiciera este mismo trayecto? Dentro de pocos años sabremos la respuesta debido a la llegada del AVE a la Ciudad Condal, pero hemos querido adelantarnos al futuro y hacer una serie de previsiones a partir de ciertos supuestos. Nuestra investigación nos ha llevado a concluir que el sector aéreo, especialmente las aerolíneas tradicionales, padecerá importantes descensos de sus beneficios a corto plazo. Además, a largo plazo, tenemos evidencias suficientes, según lo que ha sucedido en otras ciudades europeas, que posiblemente sólo quedará una compañía aérea tradicional en el trayecto Barcelona-Madrid. Así pues, en las siguientes páginas se analizan más a fondo todos estos contenidos, con datos oficiales de las compañías e informaciones de distintas fuentes y conclusiones propias en cada uno de los apartados. 2007-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/179538 El Negoci de l'esquí alpí als Pirineus catalans : Anàlisi del sector i recerca de noves oportunitats empresarials Colomer Castellà, Manel; Martínez Gil, Jordi; Pérez Soronellas, Marc; Pou Serralta, Oriol El principal objectiu d’aquest estudi és fer un anàlisi sobre l’estat del negoci de l’esquí alpí al Pirineu català. El treball tracta des de diferents punts de vista com el climatològic, el purament econòmic o fins i tot el social, les diverses problemàtiques de les estacions d’esquí a Catalunya. En primer lloc, l’estudi es centra en la climatologia del Pirineu, observant les dades dels darrers anys i algun model de futur per constatar el descens de precipitacions i l’augment de temperatures i veure com pot evolucionar en el futur, analitzant també l’hipotètic impacte que causaria en les estacions d’esquí. Posteriorment, s’analitza detingudament l’estat general de les estacions d’esquí, comparant nombre de visitants, places hoteleres, cotes, domini esquiable o remuntadors, entre d’altres aspectes. La segona gran part de l’estudi es centra en l’anàlisi concret d’una estació, la de Vallter 2000, explicant-ne les condicions concretes i analitzant-ne l’evolució de clients o dies d’obertura i la situació econòmica de l’estació. A continuació, es fa un breu anàlisi del context internacional per poder comparar la situació del Pirineu català amb altres zones del Pirineu i amb els Alps. Finalment, com a conclusió, es presenten una sèrie d’alternatives, discernint entre les que podrien ser viables, que bàsicament van destinades a aconseguir una major injecció de capital, basant-se sobretot en diversificar les activitats i en integrar les activitats secundàries, i les que s’han considerat inviables, que contemplaven mesures com l’ampliació de les estacions cap a cotes més altes, l’augment dels canons de neu o la contractació d’assegurances climàtiques, descartades majoritàriament per requerir una inversió excessivament elevada. 2007-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/179537 Del ciberespai al paper Fernández Polo, Antoni; Ferrer Iñiguez, Albert; Verdaguer Sánchez, Jordi; Viñas Sans, Francesc-Xavier El món editorial més tradicional tendeix cada vegada més a apostar per medis electrònics com a base per a la difusió del seu contingut o com a complement de l’edició en paper. És pràcticament un pas natural que han fet o estant fent la majoria de publicacions en paper. El creixement d’Internet, tant en nombre d’usuaris com en inversió publicitària, juntament amb la poca necessitat d’inversió per a la creació de revistes online, ha propiciat el sorgiment de revistes exclusivament virtuals que han esdevingut les més importants d’Internet, per sobre de publicacions virtuals de revistes amb edició en paper. Però tot i que Internet es el futur, el medi en paper és i serà un mercat molt important a mitjà termini. El mercat publicitari es paga força millor que en les pàgines web, on els models s’esgoten molt ràpidament i s’ha d’innovar constantment per tal de mantenir el click-rate dels usuaris. L’atenció que l’usuari presta a la publicitat en paper és molt més alta que en les pàgines web i menys molesta per l’usuari. El nostre treball es centrarà en fer el pas contrari a l’habitual, és a dir, en convertir una revista exclusivament virtual en una revista que publiqui també en paper. Analitzarem els possibles beneficis d’aquest pas així com els costos que suposaria adaptar un medi virtual al paper. El repte estarà en investigar quin és el model de revista idoni per completar el pas del medi virtual al paper, aconseguint maximitzar els beneficis. 2007-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/179355 La continuïtat en l'empresa familiar Bazán, Laura; Font, Eva; García, Cristina; Prat, Ivette “L’empresa familiar, l’avi la crea, el fill la fa créixer i el nét se la fa petar” És el net l’únic responsable de l’alta taxa de mortalitat de les empreses familiars a Catalunya? Existeixen altres factors i causes que fan que la continuïtat sigui un dels majors mals de cap dels empresaris? Està comprovat que el període de la successió és per aquestes empreses el més conflictiu... No seria doncs més fàcil que existís una fórmula miraculosa, que pogués garantir el pas de generació en generació? La resposta és la principal meta d’aquest estudi. Matemàticament es pot sintetitzar amb una sèrie ordenada de factors: Continuïtat = previsió + (informació)2 + successor + mecanismes + instruments + (competitivitat)2 =Èxit Garantit Cal tenir en compte que cada empresa és un món, així que cada factor adquireix un valor diferent en cada cas. Serà millor un bon successor o una bona organització? És imprescindible elaborar un protocol familiar? És només vàlid que els fills portin l’empresa o cabria la possibilitat de professionalitzar-la? De la mateixa manera que existeixen diferents causes que deriven a la mort d’una empresa familiar hi ha diferents camins per sobreviure. 2007-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/179354 Creación de una marca López Martín, Sara; Salazar Pons, Margarita; Soriano Gil, Ainhoa; Torralba Vargas, Núria ¿Está el sector del calzado español lo suficientemente consolidado como para no dejar entrar a nuevas marcas? ¿Es posible la creación de una nueva organización en dicho sector y que ésta resulte rentable a corto/medio plazo? La existencia en la actualidad de marcas reconocidas con un determinado prestigio y la entrada en el sector, en los últimos años, de productos más baratos procedentes de los mercados asiáticos pueden poner en peligro la iniciativa a crear nuevas empresas orientadas a este sector. Con la realización del trabajo que se expone a continuación pretendemos responder a estas cuestiones creando nuestra propia marca. A partir del estudio previo de una empresa de la competencia como es CAMPER pretendemos ser capaces de escoger las mejores estrategias que nos lleven al éxito en el sector en el que se desarrolla nuestra actividad. Poseer información directa de dicha empresa nos daba la posibilidad de analizar mejor el mercado en el que desarrollaríamos nuestra actividad y además nos proporcionaría un ejemplo a seguir a la hora de elegir las estrategias que se nos presentaban. Así pues, podemos dividir nuestro trabajo en dos partes fundamentales: una primera parte en la que se analiza de forma exhaustiva el caso CAMPER (sus estrategias, productos que ofrece, políticas adoptadas, su situación en la actualidad, etc.). Ésta nos debe aportar las claves y los conocimientos básicos para poder realizar nuestro proyecto empresarial. A partir de aquí, iniciamos nuestro plan de empresa: estudiamos la viabilidad de la idea y definimos el plan estratégico y el plan de marqueting. El trabajo concluye con el estudio de la viabilidad económica del proyecto llevado a cabo, con la relación de ingresos y costes para los tres primeros años de vida de la empresa y el cálculo del punto muerto para cada uno de ellos. De esta forma, nos introducimos en un caso real de contabilidad interna. La idea de crear un nuevo negocio es un tema que nos llama la atención como estudiantes de ADE/ECO y este ha sido uno de los motivos básicos para la elección del tema. Además, vemos como un reto poder introducirnos en un mercado tan masificado como es el sector del calzado español en la actualidad. Cabe decir, que el objetivo inicial del trabajo era estudiar las estrategias de crecimiento de CAMPER; pero una vez iniciado el trabajo nos dimos cuenta de la insuficiencia de información para realizar un trabajo de este tipo y surgió la idea de crear nuestra propia marca siguiendo estrategias parecidas a las adoptadas por CAMPER. 2007-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/179352 6,5 · 10-9 Álvarez, Ana; Chércoles, Cristina; Deaconu, Ioana; Delgado, Nerea Segons l’Institut Nacional d’Estadística, cada espanyol es gasta una mitjana de 208 euros a l’any en loteries. L’objectiu principal és guanyar el primer premi, però saben realment quina probabilitat tenen d’aconseguir-ho? L’objectiu principal del treball és estudiar el funcionament, les probabilitats i les preferències dels individus pel que fa a les loteries. Donat que és un sector molt ampli i complex hem decidit centrar-nos en aquelles que tenen una major acceptació. Les loteries no només son un tema d’interès general sinó que ens han permès aprofundir en els coneixements estadístics adquirits a les assignatures de Probabilitat, Estadística i Decisió i Competència Estratègica. L’anàlisi del treball es centrarà en el càlcul de les probabilitats. Els ingressos de l’Estat provinents dels impostos sobre la comercialització i sobre els beneficis generats per la loteria també es veuran reflectits en l’estudi. A més analitzarem les preferències de la població a l’hora de jugar a la loteria mitjançant la realització d’enquestes. Després de comparar els resultats obtinguts en les enquestes amb les probabilitats calculades inicialment, realitzarem una simulació que ens permetrà aprofundir més en el tema. El càlcul de les probabilitats de guanyar en cada joc no estan reflectits en cap document oficial. Aquest fet resulta paradoxal ja que els càlculs no tenen una gran complicació, aleshores, per què no son públics? Segurament perquè el coneixement d’aquestes dades faria que la gent deixes de jugar, amb el que els extensos ingressos procedents de la comercialització de loteries, disminuiria considerablement. 2007-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/179351 Diseño, implementación y evaluación de un juego educativo basado en puzles con scaffolding orientado a la programación Turull Serratosa, Sergio Existe una falta de interés por parte de los estudiantes en el área de las Tecnologías de la Información y la Comunicación (TIC) que se ve reflejada en el descenso de las matriculaciones en este ámbito. El uso de metodologías de aprendizaje basadas en el Constructivismo combinadas con tecnología software, se ha observado que es una buena solución para afrontar dicha falta de interés. Sin embargo, actualmente no existen aplicaciones software que implementen estas metodologías pedagógicas y que proporcionen a los estudiantes los mecanismos de ayuda necesarios (Scaffolding) para darles soporte durante el aprendizaje de conceptos TIC. Una posible solución a este problema es el uso de juegos educativos, los cuáles implementarán técnicas de Scaffolding que den el soporte necesario al estudiante para alcanzar los objetivos de aprendizaje fijados. Por tanto, en este proyecto se diseñará e implementará un juego educativo basado en puzles orientado a la Programación que estará basado en un método aprendizaje basado en el Constructivismo en el que el estudiante construye su propio conocimiento. Una vez implementado, será evaluado en un centro escolar por parte de estudiantes de últimos cursos de ESO o Bachillerato.; Existeix una falta d'interès per part dels estudiants a l'àrea de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) que es veu reflectida en el descens de les matriculacions en aquest àmbit. L'ús de metodologies d'aprenentatge basades en el Constructivisme combinades amb tecnologia software, s'ha observat que és una bona solució per afrontar aquesta falta d'interès. No obstant això, actualment no existeixen aplicacions software que implementin aquestes metodologies pedagògiques i que proporcionin als estudiants els mecanismes d'ajuda necessaris (Scaffolding) per donar-los suport durant l'aprenentatge de conceptes TIC. Una possible solució a aquest problema és l'ús de jocs educatius, els quals implementaran tècniques de Scaffolding que donin el suport necessari a l'estudiant per aconseguir els objectius d'aprenentatge fixats. Per tant, en aquest projecte es dissenyarà i implementarà un joc educatiu basat en puzles orientat a la Programació que estarà basat en un mètode d'aprenentatge basat en el Constructivisme en el qual l'estudiant construeix el seu propi coneixement. Una vegada implementat, serà avaluat en un centre escolar per part d'estudiants d'últims cursos d'ESO o Batxillerat.; Information and Communication Technologies (ICT) engineering education is facing a decreasing interest by students. Several pedagogical methodologies based on Constructivist theories are being applied in ICT education in order to deal with this lack of interest. However, there is no significant works regarding software tools implementing those pedagogical methods and providing supportive learning mechanisms (Scaffolding) to assist students during their learning experience within the ICT field. In that sense, game-based learning integrating Scaffolding becomes a promising solution to this problem since games are more in correspondence to nowadays learners’ preferences and can engage students in learning. Taking these facts in consideration, this project consists in designing an educational game, based on a puzzles metaphor, which implements a Constructivist-based methodology, in conjunction with supportive learning mechanisms to teach Programming fundamentals. An evaluation of this game will be carried out with high school students. 2011-06-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/179349 Habitatges convencionals vs. habitatges sostenibles Morte Villoro, Joan; Surós Solé, Mar; Teixidó Ferré, Enric; Velasco Casals, Berta Actualment a la nostra societat estan molt de moda els grans temes. Ens agrada parlar i criticar sobre grans esdeveniments, sobre fets que ens commouen encara que sigui per un període de temps determinat i de curta durada. Això sí, no sempre la magnitud de la importància que li donem (a través sobretot dels mitjans de comunicació) és la importància real. Grans temes com el futbol, els personatges mediàtics que mouen el dia a dia de la nostra societat... i, des de fa no gaire, el canvi climàtic. Des de fa ja molt de temps, petits grups socials ens han estat alertant sobre un possible canvi en les temperatures de la Terra que tindrien efectes en molts aspectes de la nostra vida diària en un futur no gaire llunyà. Però no ha estat fins que les persones realment influents en el planeta s’han preocupat per, aparentment, donar una cobertura especialment mediàtica al tema que la gent ha començat a despertar. Tot i així, la frivolitat amb la que es tracta fa pensar que és una altra d’aquelles modes que comentàvem abans: tal vegada quan la gent se’n cansi, tot tornarà a ser com abans. I en aquesta onada d’impulsos que ens mouen avui dia, cal destacar altres aspectes socials, com ara la immigració, la seguretat, el treball...i l’habitatge. Aquest últim és un dels temes dels darrers anys que més preocupen a la gent del carrer. I no es tracta precisament d’una moda passatgera. Tant és així que la classe política actual centra bona part dels seus discursos en aquest aspecte. És a dir, si fem convergir dos dels grans temes que avui dia estan a primera línia d’actualitat, ens dóna com a resultat el tema del nostre treball: els habitatges sostenibles. No pretenem donar cap solució a l’encariment dels preus dels pisos, ja que no és l’objecte del nostre estudi. Les nostres motivacions inicials són completament diferents: com que no podem incidir en el principal problema que és el preu, intentem disminuir el consum i fomentar l’estalvi en energies que permetin una reducció de la despesa en els subministraments de les famílies. 2007-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/179346 ¿Por qué Barcelona? : Análisis de la evolución del turismo en la ciudad Batista Terrones, Elena; Buenamañana del Fresno, Marta; Cordero Codera, Irene; Martínez Domingo, Mª Cinta “El hotel vela de Ricardo Bofill echa por fin raíces en la nueva bocana” (El Periódico; 29 de mayo de 2006); “Bread&Butter deja en BCN 80 millones de euros” (El Periódico; 19 de enero de 2007); “Barcelona promociona su oferta de playas en todo el mundo” (El Periódico; 25 de marzo de 2007);… En las portadas y páginas de diarios y gacetas es donde comenzó todo, donde nació y se gestó una idea que posteriormente pasaría a ser nuestro proyecto final. Durante los últimos años la ciudad de Barcelona ha vivido una repentina expansión del sector turístico y consecuentemente de toda la economía en general de ésta. Nuevos hoteles y complejos turísticos inundan nuestra ciudad, montones de turistas se aglutinan en nuestras calles; y este ritmo parece que nunca llegue a su fin. Delante de esta situación nos planteamos al inicio del proyecto ciertas cuestiones: ¿cuándo podemos considerar el inicio de este auge del sector?, ¿cuándo terminará?, ¿qué perfil turístico es el que más puede beneficiar a la ciudad?... Todas estas cuestiones, entre otras, son las que intentaremos resolver en las próximas páginas. Nuestra primera línea de trabajo parte de varias hipótesis teóricas relacionadas con el turismo de un modo genérico, y mediante un estudio minucioso de la situación actual hemos querido demostrar o desmentir tales tesis para el caso barcelonés. Posteriormente hemos buscado de forma exhaustiva datos oficiales acerca del sector turístico para poder elaborar una evolución de esta variable para los últimos cincuenta años. De este modo pretendíamos de nuevo corroborar este crecimiento del sector y dejar de basarnos tan sólo en meros argumentos populares. Nuestro proyecto también dedica parte de su contenido al trabajo de campo, centrado en los argumentos y opiniones de oferta y demanda turística de la ciudad. Se realizaron encuestas a turistas para definir así un perfil de visitante de la ciudad, y posteriormente se realizaron entrevistas a personas relacionadas con el mundo del alojamiento para que nos diesen su opinión acerca del fenómeno turístico de la ciudad condal. El cambio es algo que se hace latente en cada esquina, en cada calle, a cada paso que damos, por lo que resultará interesante saber qué ha ocurrido para que nuestros barrios, nuestros distritos, nuestra ciudad, sea hoy la que es. 2007-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/179345 L'Impacte dels diaris gratuïts sobre els diaris de pagament Alvarez Masana, Isaac; Cano Ferrer, David; Ruiz Vera, Sonia; Vaquer de la Fuente, Lluc Com a manera d’analitzar l’efecte de les innovacions que contínuament experimenta el món actual, hem cregut interessant analitzar l’impacte del diaris gratuïts o premsa gratuïta sobre els diaris de pagament o premsa tradicional, ja que creiem que, tot i que tan sols representa un petit canvi en un àmbit molt concret com és el de la premsa, pot significar un mirall en el que fixar-se per altres sectors d’àmbit tradicionalment privat. Avui dia, des de fa ja uns anys, quan agafes el metro o l’autobús cada matí per anar al treball o a la universitat veiem que gairebé tothom té un d’aquests diaris gratuïts a la mà (Qué!, Metro, 20 Minutos, ADN...) que els hi acaben de donar a l’entrada de l’estació. Veient això s’ens van plantejar una sèrie de preguntes: la gent que llegeix diaris gratuïts, llegeix també la premsa tradicional? L’aparició dels diaris gratuïts, ha fet reduir el nombre de lectors de premsa de pagament? El que volem esbrinar és si aquests nous tipus de diaris són una amenaça o més aviat són complementaris als diaris de pagament. La pregunta que volem respondre és: Quin ha estat l’impacte dels diaris gratuïts sobre els diaris de pagament. Al llarg del treball veurem que l’entrada al mercat d’aquest nou tipus de premsa no ha suposat una amenaça pels diaris tradicionals, com pot semblar en un principi. Podrem comprovar que pel que fa al nombre de lectors l’impacte és gairebé nul, és a dir, és veritat que els diaris de pagament han patit un estancament en quant a nombre de lectors però no ha afectat quasi bé gens als beneficis d’aquests. Tambè veurem, que és en el terreny de la publicitat on realment competeixen els dos tipus de diaris així com tambè, que la situació és diferent al nostre entorn respecte a la resta del món. 2007-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/179344 La CPP en el context sanitari Bascón Aguilera, Edgar; Blanchart Forné, Aleix; Corcoll Carrasco, Eduard; Jolis Rosell, Aleix Finançament del Nou Hospital Universitari de Son Dureta: Col·laboració público-privada es un treball de recerca que tracta sobre la financiació d’un hospital respecte a la seva construcció i la posterior explotació. En aquest treball podem trobar dos parts ben diferenciades: la part teòrica i la part practica. En la primera part del treball analitzem com és un contracte de col·laboració públicoprivada (CPP), per després identificar els principals axiomes d’aquests tipus de contractes en el contracte de CPP que s’ha realitzat per la financiació del Nou Hospital de Son Dureta. En la segona part, analitzem la col·laboració publico- privada que s’ha realitzat en aquest hospital concret. S’ha analitzat des de un punt de vista econòmic, polític i social. També s’ha fet una comparació de la col·laboració público-privada envers la col·laboració tradicional. Les conclusions de la comparació son des de el punt de vista de l’administració, el sector privat i dels usuaris. És realment més eficient, econòmicament parlant, la col·laboració público-privada que la col·laboració tradicional? La CPP és un recurs que utilitza l’estat per tal de disminuir el deute i sanejar els seus comptes? Realment es guanya amb qualitat per l’entrada del sector privat en temes d’administració pública? Qui és el principal beneficiat per la realització d’aquest tipus de col·laboració (sector públic, sector privat, usuaris)? Aquestes són algunes de les hipòtesi que hem intentat anar responent al llarg del treball. 2007-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/179341 El Consum i les empreses de refinançament Alàiz Alonso, Natàlia; Ceresuela Torres, Pablo; Compte Pérez, Oscar; Vivar Monpel, Eduard El principal objectiu del nostre treball és l’estudi de les empreses de refinançament espanyoles i americanes mitjançant l’anàlisi de l’evolució de l’endeutament familiar al nostre país. Posteriorment intentarem establir paral·lelismes entre la situació a Espanya i als Estats Units, on moltes d’aquestes societats han acabat fent fallida. L’objectiu de la comparació és veure si aquesta crisis arribarà al nostre país a mesura que creixin els impagats. Finalment, establirem un resum de les idees més importants per tal de que el lector pugui obtenir una idea ràpida amb una perspectiva el màxim de realista possible i capaç d’esclarir-nos les idees. 2007-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/179337 Las dificultades de traducción del tebeo: traducción de “L'enfant de l'Orage” de Manuel Bichebois y Didier Poli. Lago Ballesteros, Susana; Bigorra, Lourdes Este trabajo recrea el proceso de traducción de un cómic francés al castellano y se detiene específicamente en el análisis de las dificultades derivadas del tipo de lenguaje propio del cómic. La pretensión es responder a la pregunta: ¿es posible ofrecer una traducción de calidad de un cómic? 2011-06-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/179336 El bilingüismo en la interpretación. Estudio comparativo entre los tipos de bilingüismo enfocado a la interpretación Verdaguer Menéndez-Arango, Carlota; Boéri, Julie Este trabajo delimita el término bilingüismo y define los diferentes tipos estudiando qué relevancia tienen (ventajas y/o desventajas) en la interpretación. Se estudia si algún tipo de bilingüismo ofrece mayor predisposición para interpretar. Concluye con un experimento de Think Aloud Protocol (TAP) a estudiantes de interpretación castellano-alemán. 2011-06-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/179335 Cost del tractament del SIDA i d'Hepatitis C per a l'Estat : Comparació de la despesa d'una persona en llibertat vs. un pres Grandoso Calvo, Beatriz; Gutiérrez Martínez, Roser; Muñiz Mejías, Patricia; Solé Concejo, Virginia Un dels principals motius que ens va impulsar en l’elecció del tema és que es tracta d’un tema que pot despertar curiositat entre la població. Un altre motiu, es que varem trobar que està íntimament relacionat amb els estudis que estem cursant, donat que afecta als pressupostos de l’estat i a la seva restricció pressupostària, i per tant, està directament relacionat amb la macroeconomia. En el nostre cas, reduirem l’àmbit d’estudi al territori català, de manera que estudiarem aquestes dues malalties dins la despesa en sanitat pública catalana. A demés, estan finançades amb els nostres impostos, i per tant la seva despesa afecta a la restricció pressupostària dels ciutadans. L’elecció d’aquestes malalties no ha estat feta a l’atzar. Inicialment, varem pensar en estudiar els costos dels interns penitenciaris que patien aquestes malalties. Com que la SIDA i d’hepatitis C són les malalties més freqüents dins la presó, i les que tenen uns costos més característics donada la complexitat dels seus tractaments, varem pensar que serien prou representatives. No obstant, a mesura que ens anàvem endinsant en el tema, ens varem adonar que també seria molt interessant comparar el cost de les malalties amb el de les persones no recluses, i esbrinar si hi havia algun tipus de cost diferencial. És per això que varem decidir analitzar aquestes dues malalties tant dins com fora. Un altre factor que ens ha impulsat en l’elecció del tema és el fet que el nombre d’interns a les presons té un ritme de creixement constant que s’ha accelerat en els últims anys, sobretot degut a l’augment de la immigració. Això implica un augment progressiu de la despesa, que es tradueix en una necessitat d’ingressos majors per tal de poder equilibrar la restricció de la qual parlàvem abans. També varem voler anar una mica més lluny i analitzar el pes d’aquestes malalties dins de la despesa que la generalitat ha establert per a la sanitat pública. Com les dues son MDO ( malalties de declaració obligatòria ) estan finançades completament pel sector públic. L’objectiu era veure si representaven un cost tant elevat com pensàvem. OBJECTIUS DEL TREBALL: · Demostrar l’elevat cost que suposen certes malalties per l’estat. · Manifestar els canvis en el cost de les malalties amb l’evolució dels tractaments. · Analitzar els costos sanitaris extres que es produeixen a les presons. · Destacar l’augment accelerat del nombre d’interns i l’augment del cost sanitari que això suposa. METODOLOGIA: Per tal de poder realitzar l’estudi comparatiu, hem hagut de calcular manualment els costos de les malalties, tot informant-nos del preu dels medicament, les dosis, el cost de les consultes externes,etc. A més, per a calcular el cost del tractament dins la presó, ens hem hagut d’informar dels aspectes més generals que envolten a un pres, per poder veure si realment existeix un cost diferencial respecte la malaltia a l’exterior. Per obtenir aquestes diverses informacions, ens hem hagut de posar en contacte amb el personal que treballa a la presó que hem pres com a model d’estudi. Així, podem dividir les nostres fonts d’informació en 3 categories: • Obtenció d’informació directament amb el personal de la presó: – Entrevista amb la directora d’infermeria de la Secretaria de Serveis Penitenciaris, Rehabilitació i Justícia Juvenil – Entrevista amb la Cap d’infermeria del Centre Quatre Camins. • Informació a partir de mostres facilitades pels propis funcionaris de la presó • Informació a partir d’estudis sobre el tema i de dades oficials, concretament les dades oficials sobre els Pressupostos de la Generalitat. 2007-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/179334 L'Aigua per beure Albarracín Jiménez, Mireia; Anaya Sentená, Laura; Fabregat Fernández, Cristina; Suñer Marí, Margarita El nostre treball es basa en l’estudi del mercat de l’aigua per beure. Per tal de realitzar aquest estudi hem analitzat la seva oferta i demanda. Per la banda de la oferta, l’empresa que té el monopoli de la distribució de l’aigua canalitzada a Barcelona (Aigües de Barcelona) i les principals empreses d’aigua envasada. Per la banda de la demanda, hem realitzat una enquesta per conèixer les preferències dels consumidors i les motivacions de la seva elecció pel que fa a l’aigua que consumeixen. Després de la realització del treball podem extreure una sèrie de conclusions rellevants. Una de les primeres conclusions és que al mercat de l’aigua envasada hi ha competència entre les principals empreses que tenen més quota de mercat, mentre que l’aigua canalitzada al barcelonès és controlada per un monopoli. Pel que fa als resultats de l’enquesta, podem afirmar que el percentatge de gent que beu aigua de l’aixeta és molt inferior al de la gent que beu aigua envasada. A més, hem trobat a l’enquesta que hi ha tres principals empreses que són les que controlen la major part del mercat de l’aigua envasada, que són Font Vella, Viladrau i Solan de Cabras. Les raons per les quals la gent escull una determinada marca són principalment la tradició i el costum, i gairebé ningú es fixa en la composició química de l’aigua. Amb l’estudi de costos del consum de l’aigua canalitzada hem descobert que és molt més rentable beure aigua de l’aixeta, que no comprar aigua envasada. Tot i això, la major part de la gent segueix comprant aigua envasada, degut a la seva major confiança en les empreses d’aigua envasada que en l’empresa que s’encarrega de distribuir l’aigua de l’aixeta. 2007-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/179333 Les Crisis asiàtiques i el procés de globalització : el cas de Corea del Sud Tort-Martorell Aran, Xavier; Garrido Arranz, Jordi; Prats Armengol, Eric; Torralba Mestres, Alex Corea del Sud ha vist en els últims 50 anys com la seva economia creixia a uns ritmes espectaculars fins arribar a situar-se entre les primeres del món. El seu ascens semblava imparable fins que l’any 1997, de forma inesperada per la majoria, esclatà la crisis. En aquells moments, Corea del Sud s’havia convertit en la undècima economia del planeta i la sisena potència comercial, sent el primer productor de vaixells i memòries DRAM, el quart de béns electrònics de consum, el cinquè d’automòbils i de productes petroquímics, els sisè d’acer i el setè de productes tèxtils, A mitjans dels anys 50 el país tenia una economia agrària afectada per una pobresa massiva, la seva renta per càpita era inferior a les d’Angola o Moçambic, però entre 1962 i 1996 el seu PNB per càpita passà de 87 dòlars a més de 12.000 i el seu PIB es multiplicà per 12, amb una taxa anual mitja de creixement del 8%, convertint-se en un país industrial avançat. A més, durant els anys 70 i 80 havia resistit sorprenentment bé les perturbacions (energètiques, monetàries i comercials) externes, malgrat el seu model de creixement depenia molt de les importacions de petroli, del deute extern (fins mitjans dels 80) i de les exportacions de manufactures als mercats occidentals, i havia superat bé els problemes de deute extern que afectaren a altres països en vies de desenvolupament. Durant els anys 90 el procés de globalització financera contribuí, aparentment, a sostenir aquest creixement, amb l’entrada d’una quantitat ingent de fluxos de capital estranger i la integració cada cop més plena dins dels mercats mundials de la mà d’un procés de liberalització financera i comercial, arribant a aconseguir a finals de 1996 la seva admissió a la Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE). Però aquests factors que contribuïren al creixement li passarien factura, al propiciar una sèrie de vulnerabilitats macroeconòmiques que acabarien sortint a la llum en el context de la crisis asiàtica del 97 i mostrarien la necessitat d’un canvi en el model de desenvolupament, tan exitós durant anys, però incapaç d’adaptar-se per si sol als nous paràmetres de l’economia globalitzada. 2 Com a continuació es veurà, la crisis coreana té unes característiques concretes, que la diferencien de la patida per la resta de països afectats per la crisis asiàtica del 97, però comparteix també elements en comú. La crisis coreana s’entén millor dins el marc en què es produí, el de les crisis asiàtiques. Però encara podem anar més lluny, ja que per molts experts les crisis del 97 han estat les primeres grans crisis de la globalització i per tant és des d’aquí que s’ha d’analitzar, fins arribar al cas concret de Corea del Sud, incomprensible sense tot el context general. Les debilitats estructurals de les diferents economies asiàtiques afectades poden explicar parcialment la gènesis de la crisis, però es tracta per molts d’una crisis sistèmica global, que s’insereix en un context molt més ampli. Per això s’ha dividit el següent anàlisi en tres parts: els efectes de la globalització en general, les crisis asiàtiques i finalment el cas concret de Corea del Sud. 2007-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/179332 El Ciutadà ecològic Mas Rakosnik, Albert; Poyuelo Griso, Lluís; Ribes Farré, Xavier; Sanagustín Martí, Xavier El nostre treball consisteix en un estudi sobre la rendibilitat econòmica d’apostar per certes mesures importants de caire ecològic. Es tracta, per tant, d’un treball d’actualitat però que evita la retòrica ‘ecologista’ que intenta convèncer per la consciència de cadascú. En efecte, el nostre estudi té per objectiu fer veure als que el llegeixin que una altra manera de fer és, més que possible, rentable. Així doncs, al·ludim a la butxaca de la gent, mètode que s’ha demostrat força reeixit i que resulta molt convincent. Què trobarà el lector en el nostre treball? Trobarà, possiblement, l’empenta final necessària per decidir-se a invertir fort al principi. És quelcom difícil, acostumem a tenir reticències sobretot per l’elevada quantitat de diners que comporta aquesta inversió. Però finalment, aquells 200 euros que pagàrem de més pel rentaplats o per la rentadora, no només acaben sent el nostre granet de sorra a fer un món sostenible, sinó que resulten rendibles en un futur pròxim. Els càlculs del treball es troben distribuïts en tres parts diferents. Analitzem les millores en el consum elèctric, en el consum d’aigua i en el tractament de residus que provenen de l’activitat humana. Aquest estudi consisteix en una comparació exhaustiva entre electrodomèstics ecològics i no ecològics en cada un dels tres àmbits. Aquesta comparació es podrà dur a terme una vegada trobada la funció de cost per a cada tipus d’electrodomèstic (ecològic i no ecològic). D’aquesta manera trobarem el punt a partir del qual es comença a amortitzar (o no) la inversió ecològica. Això ens permetrà trobar l’estalvi total al llarg de la vida útil de l’electrodomèstic. Una vegada obtinguts els resultats de cada mesura ecològica elaborarem una funció d’estalvi global per analitzar la rendibilitat a llarg termini d’un comportament ecològic a la llar representativa o estàndard del ciutadà barceloní. 2012-01-24T00:00:00Z