<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rdf:RDF xmlns:rdf="http://www.w3.org/1999/02/22-rdf-syntax-ns#" xmlns="http://purl.org/rss/1.0/" xmlns:taxo="http://purl.org/rss/1.0/modules/taxonomy/" xmlns:sy="http://purl.org/rss/1.0/modules/syndication/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/">
  <channel>
    <title>DSpace collection: Treballs de recerca de postgrau</title>
    <link>http://hdl.handle.net/2072/4308</link>
    <description />
    <items>
      <rdf:Seq>
        <rdf:li resource="http://hdl.handle.net/2072/48874" />
        <rdf:li resource="http://hdl.handle.net/2072/41964" />
        <rdf:li resource="http://hdl.handle.net/2072/41963" />
        <rdf:li resource="http://hdl.handle.net/2072/41962" />
      </rdf:Seq>
    </items>
  </channel>
  <image>
    <title>The Channel Image</title>
    <url>http://www.recercat.net/retrieve/7266</url>
    <link>http://hdl.handle.net/2072/4308</link>
  </image>
  <textInput>
    <title>The collection's search engine</title>
    <description>Search the Channel</description>
    <name>s</name>
    <link>http://www.recercat.net/simple-search</link>
  </textInput>
  <item rdf:about="http://hdl.handle.net/2072/48874">
    <title>Videoclip y cuerpo: el entre-lugar de los corpus mutantes</title>
    <link>http://hdl.handle.net/2072/48874</link>
    <description>title: Videoclip y cuerpo: el entre-lugar de los corpus mutantes authors: Oliveira de Araújo, Taize
&lt;br&gt;abstract: El videoclip, al unir imagen y música, se presenta como un producto audiovisual de éxito, capaz de movilizar cuerpos, miradas, gestos en una gozosa y prolífica fruición. El encuentro del videoclip y del cuerpo en esta investigación, además de marcar las influencias mutuas de ambos “cuerpos”, se interesa por la potencia del medio “clíptico” en la producción de nuevas corporeidades y de nuevas narrativas
&lt;br&gt;</description>
  </item>
  <item rdf:about="http://hdl.handle.net/2072/41964">
    <title>El sistema de abreviaturas en el Diccionario académico: Introducción (1726), institucionalización (1770) y consolidación (1780). La marcación del léxico específico</title>
    <link>http://hdl.handle.net/2072/41964</link>
    <description>title: El sistema de abreviaturas en el Diccionario académico: Introducción (1726), institucionalización (1770) y consolidación (1780). La marcación del léxico específico authors: Pascual Fernández, Luisa
&lt;br&gt;abstract: En aquest treball s’analitza la introducció d’abreviatures en el Diccionario de la Real Academia Española, especialment les relacionades amb el lèxic específic, en la 1ª edició d’Autoridades (1726), en la incompleta 2ª edició d’Autoridades (1770) i en la 1ª ed. del DRAE (1780). Després de l’anàlisi, es manifesta la modernitat de la 2ª edició d’Autoridades (1770), ja que institucionalitza un sistema amb abreviatures diatècniques que arriba fins ara i influeix en nombrosos diccionaris. A més a més, es comprova que la 1ª ed. del DRAE (1780) consolida i amplia aquest recurs.
&lt;br&gt;</description>
  </item>
  <item rdf:about="http://hdl.handle.net/2072/41963">
    <title>L’home badoc : la representació de Mallorca en els poemes de ‘Cap al tard’ de Joan Alcover</title>
    <link>http://hdl.handle.net/2072/41963</link>
    <description>title: L’home badoc : la representació de Mallorca en els poemes de ‘Cap al tard’ de Joan Alcover authors: Gomila i Llobera, Andreu
&lt;br&gt;abstract: Joan Alcover va inaugurar amb Cap al tard (1909) la poesia moderna en llengua catalana, amb l’home com a centre de tot. L’escriptor, després de fracassar en castellà, va canviar de veu amb aquest llibre, el primer en català, fins al punt que si abans era un autor de saló, ara esdevé un autor moral, la missió del qual serà transmetre al lector la Mallorca del seu temps, mitificar la Serra de Tramuntana i oferir-nos el racó més dolorós de la seva existència. Els racons de l’illa, el seu paisatge natural i humà, li serviran per desenvolupar la seva poètica.
&lt;br&gt;</description>
  </item>
  <item rdf:about="http://hdl.handle.net/2072/41962">
    <title>Utopía, con nombre de mujer</title>
    <link>http://hdl.handle.net/2072/41962</link>
    <description>title: Utopía, con nombre de mujer authors: Lafita Fernández, Valeria
&lt;br&gt;abstract: En aquest treball s’analitza la construcció de la identitat femenina a partir de la idea de transgressió en tres textos de Gioconda Belli: Waslala, El país bajo mi piel i La mujer Habitada. &#xD;
&#xD;
La transgressió es produeix en diferents nivells. Primer, en la recuperació i revalorització del cos femení i, associat a ell, la possibilitat del gaudi i l’erotisme. Segon, en la desestructuració de l’espai domèstic com a espai de subjecció. Tercer, en la ruptura amb l’ordre legalment establert. Quart, en la visió que ofereix de la dona. Finalment, en fer pública a través de la paraula la pròpia veu de la dona
&lt;br&gt;</description>
  </item>
</rdf:RDF>

