<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rdf:RDF xmlns:rdf="http://www.w3.org/1999/02/22-rdf-syntax-ns#" xmlns="http://purl.org/rss/1.0/" xmlns:taxo="http://purl.org/rss/1.0/modules/taxonomy/" xmlns:sy="http://purl.org/rss/1.0/modules/syndication/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/">
  <channel>
    <title>DSpace collection: Documents de biblioteconomia i documentació</title>
    <link>http://hdl.handle.net/2072/1307</link>
    <description />
    <items>
      <rdf:Seq>
        <rdf:li resource="http://hdl.handle.net/2072/9252" />
        <rdf:li resource="http://hdl.handle.net/2072/5409" />
        <rdf:li resource="http://hdl.handle.net/2072/5402" />
        <rdf:li resource="http://hdl.handle.net/2072/4840" />
      </rdf:Seq>
    </items>
  </channel>
  <image>
    <title>The Channel Image</title>
    <url>http://www.recercat.net/retrieve/4286</url>
    <link>http://hdl.handle.net/2072/1307</link>
  </image>
  <textInput>
    <title>The collection's search engine</title>
    <description>Search the Channel</description>
    <name>s</name>
    <link>http://www.recercat.net/simple-search</link>
  </textInput>
  <item rdf:about="http://hdl.handle.net/2072/9252">
    <title>El PAT en la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona: una experiencia positiva</title>
    <link>http://hdl.handle.net/2072/9252</link>
    <description>title: El PAT en la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona: una experiencia positiva authors: Argudo Plans, Sílvia; Vall Casas, Aurora
&lt;br&gt;abstract: En la Diplomatura de Biblioteconomia i Documentació de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona (UB), desde el curso 2006-07 y dentro del marco del EEES, se está llevando a cabo el Plan de Acción Tutorial (PAT). Este modelo de atención al alumno consiste en acciones grupales e individuales relacionadas con la información, la formación y la orientación del alumnado partiendo de una planificación exhaustiva. Los aspectos que se han tenido en cuenta a la hora de planificar el PAT son las características intrínsecas a la titulación, el perfil de los alumnos, las necesidades a cubrir y los recursos humanos y materiales disponibles. A partir de aquí se han establecido los objetivos básicos, se ha creado una estructura orgánica y funcional para su desarrollo, se ha fijado el modelo de PAT a seguir, se han concretado el ámbito de actuación y los destinatarios de la misma, se ha establecido un perfil de tutor así como un calendario para su formación, se ha preparado un sistema de asignación de tutores y, finalmente, se han previsto ítems para la evaluación de los diversos aspectos de este PAT. Un primer resultado visible desde el punto de vista académico ha sido el aumento de la asistencia a clase de los alumnos de primer curso. A partir de la evaluación del primer año de funcionamiento del PAT se han llevado a cabo algunas modificaciones que han conseguido duplicar la asistencia del alumnado a las tutorías durante el segundo año de su implantación.
&lt;br&gt;description: Ponència presentada a les V Jornadas Internacionales de Innovación Universitaria, 4 i 5 de setembre, organitzades a Madrid per la Universidad Europea de Madrid
&lt;br&gt;</description>
  </item>
  <item rdf:about="http://hdl.handle.net/2072/5409">
    <title>Les cartes de serveis de les biblioteques de recerca, biblioteques públiques i arxius catalans: un estat de la qüestió</title>
    <link>http://hdl.handle.net/2072/5409</link>
    <description>title: Les cartes de serveis de les biblioteques de recerca, biblioteques públiques i arxius catalans: un estat de la qüestió authors: Rey Martín, Carina; Álvarez, Montserrat; Balagué, Núria; Casas, Cristina; Comalat Navarra, Maite; Ferrer Torrens, Adelaida; Frías, Amparo; Rodríguez Parada, Concepción; Vall Casas, Aurora; Jornades Catalanes d'Informació i Documentació 11es : 2004 : Barcelona
&lt;br&gt;abstract: Anàlisi sobre l’estat de la qüestió a Catalunya de les cartes de serveis, accessibles mitjançant la web, del centres d’informació de titularitat pública (biblioteques de recerca –universitàries, parlamentàries i nacionals-, biblioteques públiques i arxius històrics i administratius). L’estudi s’ha fet tenint en compte els requeriments sobre la qualitat elaborats per l’Administració General de l’Estat. Les dades recollides mostren una realitat diversa per a cada tipologia de centres malgrat l’existència d’una legislació estatal que avala la promoció, creació i manteniment de les cartes de serveis. El grau d’implantació depèn de la visió que tenen les organitzacions o dels requeriments del seu entorn. Les biblioteques de recerca compten majoritàriament amb cartes de serveis mentre que els arxius històrics i municipals no disposen de cap carta de serveis en línia a més de tenir escassa visibilitat a la xarxa; per contra, les biblioteques públiques municipals evidencien el fet que l’existència o no d’una carta de serveis està directament relacionada amb el compromís dels professionals que estan al càrrec de la biblioteca.
&lt;br&gt;</description>
  </item>
  <item rdf:about="http://hdl.handle.net/2072/5402">
    <title>El nom fa la cosa? Les biblioteques per a pacients: una aproximació terminològica</title>
    <link>http://hdl.handle.net/2072/5402</link>
    <description>title: El nom fa la cosa? Les biblioteques per a pacients: una aproximació terminològica authors: Vall Casas, Aurora; Jornades Catalanes d'Informació i Documentació 11es : 2006 : Barcelona
&lt;br&gt;abstract: En el marc d’un projecte més ampli d’estudi sobre les biblioteques per a pacients a Catalunya i Espanya, s’han detectat importants vacil•lacions terminològiques en les fonts bibliogràfiques consultades a l’hora de designar les biblioteques per a pacients. L’objectiu és reflexionar sobre el que implica aquesta diversitat de designacions possibles i detectar si els termes emprats descriuen el servei que s’ofereix a partir de la consulta de les següents fonts: obres de consulta generals, obres de consulta especialitzades (terminologia, diccionaris i enciclopèdies, llistes d’encapçalaments de matèria i tesaurus) i obres teòriques especialitzades en serveis bibliotecaris a pacients hospitalizats (monografies, articles, comunicacions, memòries i textos legals i normatius). Com que el problema va més enllà del català i el castellà, també s’ha revisat bibliografia en anglès, francès i italià.
&lt;br&gt;</description>
  </item>
  <item rdf:about="http://hdl.handle.net/2072/4840">
    <title>El uso de la prensa diaria en la docencia de la biblioteconomía: una propuesta interdisciplinar</title>
    <link>http://hdl.handle.net/2072/4840</link>
    <description>title: El uso de la prensa diaria en la docencia de la biblioteconomía: una propuesta interdisciplinar authors: Rodríguez Parada, Concepción; Vall Casas, Aurora
&lt;br&gt;abstract: En la Diplomatura de Biblioteconomia i Documentació de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona, desde las asignaturas impartidas en el primer semestre del tercer curso, Classificació i Indexació en Ciències Socials (optativa) y Recursos i Serveis en Unitats d’Informació (obligatoria), realizamos durante los cursos 2003-2004/2005-2006 una actividad interdisciplinar a partir de la prensa. La elección de ambas asignaturas respondió, primero, al hecho de que el trabajo conjunto refuerza en el alumno una concepción global de la biblioteconomía. En segundo lugar, porque había una mayoría de alumnos matriculados en ambas asignaturas. Y, en tercer lugar, porque la Gestión forma parte de las Ciencias Sociales. Nuestra propuesta consiste en la presentación del uso selectivo de la prensa diaria como recurso pedagógico de los contenidos teóricoprácticos. Así, una entrevista a un director de orquesta nos permite comparar la dirección orquestal con el liderazgo de una organización. La lectura obliga a un ejercicio de comprensión, análisis y síntesis que concluirá con la aplicación de los lenguajes documentales. Con esta actividad (individual o grupal) conseguimos diversos objetivos propuestos por el EEES: dominio del vocabulario básico de ambas asignaturas, las técnicas propias de éstas y la capacidad de interpretar situaciones y adaptar procesos. En lo que respecta a competencias transversales, se perfecciona la comunicación oral y escrita, la capacidad de análisis y síntesis y, también, la capacidad de razonar críticamente. En relación con las habilidades, se mejoran las operaciones de la gestión de la información y las técnicas de administración de centros y servicios.
&lt;br&gt;</description>
  </item>
</rdf:RDF>

